Comunitats íctiques dels rius mediterranisrelació amb les condicions ambientals, Les

Resum

En aquest tesi es pretén aconseguir dos dels aspectes necessaris en relació a la recerca per la conservació de la ictiofauna dels rius mediterranis: - Millorar el coneixement de la biologia de les espècies més comuns de ciprínids amb laportació daspectes sobre el creixement i la reproducció del barb comú ("Barbus graellsii"), el barb cua-roig ("B. Haasi"), el barb de muntanya ("B. Meridionalis"), la madrilla ("Chondrostoma miegii") i la bagra ("Squalius cephalus"). - Analitzar els canvis que es produeixin en el temps i en el espai de les comunitats de peixos de lAigua dOra (conca del Llobregat), el Llobregat (conca de la Muga), el Matarranya (conca de lEbre) i el Ripoll (conca del Besòs) en relació a la variabilitat de les condicions ambientals. Aquest estudi es va plantejar en base a campanyes estacionals (primavera, estiu, tardor i hivern), de freqüència trimestral, que es va mantenir sempre que va ser possible. Al Matarranya es van realitzar un total de 13 campanyes de camp, des de lestiu de lany 85 fins lestiu de lany 88. A lAigua dOra, al Llobregat i al Ripoll, el període mostrejat va des de lhivern de 1987 fins a lhivern de 1990, amb un total de 11 campanyes. En cadascuna de les campanyes es van agafar mostres per biologia i es van fer mostrejos quantitatius per a lestudi de la comunitat. Les cinc espècies de ciprínids estudiades ("B. graellsii, B. haasi, B. meridionalis, S. Cephalus", i "C. Miegii") presenten dos tipus destratègies biològiques: - Les poblacions de les espècies que viuen en els rius mediterranis estacionals tenen una estratègia periòdica caracteritzada per una talla elevada, amb un creixement lent, i un esforç reproductiu moderat, amb una maduració tardana, una fecunditat mitjana i ous de gran diàmetre. - Les poblacions de les espècies que es troben en els rius mediterranis permanents tenen una estratègia oportunista caracteritzada per una talla mitjana, amb un creixement ràpid, i un esforç reproductiu elevat, amb una maduració primerenca, una fecunditat baixa i ous de petit diàmetre. Les comunitats de peixos dels rius mediterranis presenten un elevat grau de persistència, en tant que la estabilitat varia des de moderadament estable en els rius mediterranis permanents fins a molt fluctuant en els rius mediterranis estacionals. En tots els casos, la persistència de les espècies allòctones és molt baixa i les seves poblacions són molt fluctuants. Les comunitats de peixos en els rius mediterranis estacionals són regulades per factors estocàstics o abiòtics, en tant que en els rius mediterranis permanents sembla que els factors determinístics o biòtics són els que tenen un paper més important. La producció secundària de les comunitat íctiques dels rius mediterranis és molt elevada, essent les registrades en el Matarranya les més altes de tota la literatura científica. La taxa de renovació es troba directament correlacionada amb la reducció del cabal anual respecte al cabal mitjà característic de cada riu.