Monacat femení en la Catalunya medievalSanta Maria de Valldaura (1241-1399), El

Resumen

La tesi EL MONACAT FEMENÍ EN LA CATALUNYA MEDIEVAL: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399) té dues parts ben diferenciades, una lestudi monogràfic del monestir, precedit de la descripció de lentorn espiritual del moment, i una segona part formada per la reconstrucció de la Col.lecció Diplomàtica del monestir. Els objectius del treball són bàsicament: - Fer una mirada, una observació a lentorn espiritual i religiós de la societat en lEuropa occidental, i en especial a les dones en els segles XI al XIV. Els nous moviments espirituals en els que elles hi participaren i a vegades crearen: beguines, eremites, càtares, entre altres. Les noves ordes monàstiques i la vinculació a l¿Orde del Cister. Destacant i escoltant també la pròpia veu de les dones escriptores. - Un segon objectiu és l¿anàlisi monogràfic del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, des de la seva fundació l¿any 1241 fins al 1399, quan es traslladat a la ciutat de Manresa. Els orígens, els motius de la fundació i les primeres donacions. Les "domnas" que estigueren al darrera de la fundació. També la descripció de la comunitat cenobítica i convent. Les abadesses, les monges i els càrrecs de la petita comunitat. Anàlisi de moments conflictius com el conflicte i crisis davant un possible trasllat a la vila de Berga, que acaba amb la divisió del monestir. Finalment lestudi del patrimoni: descripció del procés de formació, àrees geogràfiques, lorganització i sistemes de gestió. - Un tercer objectiu ha sigut introduir i analitzar la clausura en els monestirs medievals femenins i observar el grau de llibertat, en especial el Cister femení i Santa Maria de Valldaura en concret. La normativa de la pròpia Orde del Cister i la del papat a partir del segle XIV. Els documents són essencialment del "Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura"; i a més del Arxiu de la Corona d Aragó de Barcelona i també daltres arxius. Un total de 231 documents que constitueixen la Col.lecció Diplomàtica. Lestudi i treball que he presentat, la tesi, mha fet descobrir lentorn espiritual, lescenari excepcional, dels segles XII i XIII en manifestacions espirituals i religioses en què les dones hi participaren activament, en idees i nombre i que mhan servit de base per situar i entendre el monestir, i al que he dedicat una part important de la tesi. Magradaria, però, destacar quatre aspectes que crec importants, definitoris i explicatius del que va ser un possible història del monestir, els seus antecedents i el punt final; tot i que encara esperen un esforç més de recerca i estudi. 1. La relació entre la vida eremita i les noves comunitats monàstiques a inicis del segle XII, i en especial dins lOrde del Cister. Una relació potser conduïda, per trobar una solució a les petites comunitats deremites. Fem també un recorregut de les petites comunitats de dones a Catalunya i el seu pas, la seva incorporació a lOrde Cister. 2. Lorigen de la comunitat de dones de Santa Maria de Valldaura, i molts anys més tard, el camí vers el monacat. La seva filiació i passos essencials vers lOrde del Cister. La formació de la comunitat monàstica, del convent i monestir, amb lelecció de labadessa i càrrecs. 3. Les Domnas fundadores, que acolliren i acompanyaren a la comunitat. La figura de dones nobles protectores i fundadores és freqüent en les comunitats monàstiques medievals, juntament amb els seus llinatges. A Santa Maria de Valldaura trobem una sèrie de "Domnas" que lacompanyaren al llarg de la seva vida. 4. La crisi, conflictes i divisió de la comunitat i del monestir: la pobresa, laïllament i la falta de clausura, motius esgrimits lany 1327 per al seu trasllat a la vila de Berga, però que no es farà fins lany 1340, amb la fundació dun nou monestir: Santa Maria de Montebenet a Berga, mentre Santa Maria de Valldaura continuà a Olvan. Sintenta complir la Decretal Periculoso de 1298 del papa Bonifaci VIII, primera normativa que estableix la clausura de les mongesen tots els monestirs de dones, però a més i en el fons una lluita de poder. Finalment el monestir de Santa Maria de Valldaura es traslladarà lany 1399 a la ciutat de Manresa, fent servir els mateixos arguments: està en un lloc pobre, aïllat, sense clausura, i afegint a més situat en terres de baronies, amb perill per lànima i el cos. " SUMMARY: The thesis FEMININE MONASTIC LIFE IN MEDIEVAL CATALUÑA: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399) has two well differentiated parts. One is a monographic study of the monastery, preceded by the description of the spiritual context of the time, and a second part is made up of the reconstruction of the Diplomatic Collection of the monastery. The objectives of this work are basically: - To look at, observe the spiritual and religious context of western European society, especially that of women from the eleventh to the fourteenth centuries. The new spiritual movements that they participated in and sometimes created: the Beguines, the Eremetics, the Cathars, amongst others. The new monastic orders and the link with the Cistercian Order. Pointing out and also listening to the voice of the women writers themselves. - A second objective is the monographic analysis of the female Cistercian monastery of Santa Maria of Valldaura, from its founding in 1241 until 1399, when it was moved to the town of Manresa. The origins, the reasons for its founding and the first donations. The domnas who were behind its founding. also the description of the Cenobitic community and convent. The abbesses, the monks and the offices of the small community. The analysis of conflictive moments such as the conflict and crisis faced with a possible move to the town of Berga, which ended up with the division of the monastery. Finally the study of the patrimony: a description of the process of formation, organization and systems of management. - A third objective has been to introduce and analyse the closed orders in the medieval womens monasteries and to see the degree of freedom, especially the feminine Cistercian order and concretely Santa Maria de Valldaura. The normative of the Cistercian Order itself and the papal one from the fourteenth century on. - The documents are essentially of the Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura; and also of the Arxiu de la Corona d¿Aragó de Barcelona, and too of others archives. A total of 231 documents whatever they constitute the Diplomatic Collection. "