Evolució i característiques de la mobilitat habitual per treball a Catalunya (1986-2001). Laccessibilitat com a variable intermèdia

Zusammenfassung

Hi ha algun tipus de relació entre laccessibilitat a la xarxa viària i la mobilitat habitual per treball? Aquesta qüestió, que es planteja a linici de la tesi, en marca el camí des de la primera fins a la darrera pàgina. Lobjectiu és estudiar la relació entre ambdues variables a Catalunya en el període comprès entre 1986 i 2001. Ara bé, abans de tractar aquesta relació ha calgut analitzar-les per separat, un fet que condiciona lestructura del treball, format per una introducció i tres parts. Mentre que en la introducció es va desfilant la pregunta inicial i sestableixen les bases conceptuals per al seu desenvolupament, en la primera i la segona part, sanalitzen, respectivament, laccessibilitat i la mobilitat habitual per treball. De fet, no és fins a la tercera part quan entra en joc la relació entre ambdues, que conclou amb un capítol de conclusions. Per a descriure levolució de laccessibilitat en el període 1986-2001 sha fet servir el SIMCAT, un sistema dinformació geogràfica que utilitza el Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. Com que el SIMCAT només disposa de la xarxa viària per a lany 2001, ha calgut establir una metodologia per a la reconstrucció de la xarxa per a un seguit danys 1986, 1991 i 1996. Respecte de la mobilitat habitual per treball sha disposat de les dades que provenen dels censos i padrons de població per als anys 1986, 1991, 1996 i 2001. Malgrat que shan fet servir directament les microdades, ha calgut un important treball de depuració. Aquest ha portat a emfasitzar el collectiu anomenat dels empadronaments atípics que, per les seves característiques persones empadronades en un indret diferent al de residència, podien distorsionar en gran mesura els resultats, sobretot els càlculs de distància/temps al lloc de treball. En la incidència de laccessibilitat sobre la mobilitat, cal destacar tres conclusions: (1) Els municipis més accessibles es caracteritzen per tenir més població i, conseqüentment, més població ocupada i més llocs de treball, per un major percentatge de treballadors que diàriament es desplacen per motius laborals, i per una distància menor daquests desplaçaments, amb un estalvi de temps considerable. (2) Una bona accessibilitat inicial facilita levolució de diferents variables: els municipis més accessibles el 1986 són aquells on més creixen la població ocupada, els llocs de treball i el percentatge de treballadors que es desplacen diàriament per motius de treball. (3) No sha pogut demostrar que les millores en la xarxa viària incideixin sobre els increments de població ocupada ni de llocs de treball, però sí en la mobilitat que els uns i els altres generen. A igualtat de la resta de variables, els majors increments dobertura shan esdevingut en els municipis més afectats per millores en la xarxa viària, les quals incideixen, a més, en un estalvi de temps per als treballadors que necessiten desplaçar-se diàriament. _________________________________________________ Is there any kind of relationship between the accessibility to the road network and commuting? That question, which is posed at the beginning of the thesis, marks the pathway from the first to the last page. The objective is to study the relationship between both variables, in Catalonia, in the period from 1986 to 2001. First of all, before dealing with the relationship, it was necessary to analyse each part separately. This fact determined the structure of the work, which is composed of an introduction and three parts. The initial question is unravelled in the introduction and the conceptual bases are established for later development; in the first and second parts, accessibility and characteristics of commuters are analysed respectively. It is not, in fact, until the third part that the relationship between the two ideas comes into play. The work ends with a chapter on the conclusions drawn. SIMCAT, a geographic information system used by the Department of Territorial Policies of the Autonomous Government of Catalonia, was used to describe the evolution of accessibility within the 1986-2001 period. Since SIMCAT only has information available on the road network for 2001, it was necessary to establish a methodology for reconstructing the network for the following years: 1986, 1991 and 1996. In regard to commuting to work, data were used that came from municipal registries and censuses from the years: 1986, 1991, 1996 and 2001. Even though micro-data was used directly, it was necessary to conduct a thorough treatment of it. That meant an emphasis was placed on the group from the municipal censuses called: untypical registrations that, due to their characteristics persons included in a census in a place other than where they actually reside could possibly cause a large distortion of the results, especially those calculations concerning distance/time to the workplace. Three conclusions should be highlighted for the impact of accessibility on daily mobility: (1) The most accessible municipalities are characterised by having larger populations and, consequently, a more highly employed population and more places of work, by a higher percentage of workers that commute to work on a daily basis, and by a shorter commuting distance, which implies a considerable saving of time. (2) Good initial accessibility facilitates the evolution of different variables: the municipalities that were most accessible in 1986 are those in which the employed population, places of work and the percentage of commuters grew the most. (3) It was not possible to demonstrate that improvements in road networks have an impact on increases in job opportunities, but those improvements do affect mobility that one or another may generate. In the same way as the rest of the variables, the greatest increases in commuting have occurred in municipalities that were the most highly affected by road network improvements, which also influenced the time commuters save.