Respuesta inmunitaria en perros durante la infección y la vacunación con dna contra leishmania infantum

  1. Rodríguez Cortés, Alhelí
Dirigida por:
  1. Jordi Alberola Director/a
  2. Laia Solano Gallego Codirector/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 26 de julio de 2007

Tribunal:
  1. Francisco Javier Moreno Onorato Presidente/a
  2. Rosa Rabanal Secretario/a
  3. Roser Fisa Vocal
  4. Guadalupe Miró Corrales Vocal
  5. Fernando Rodríguez Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 137739 DIALNET

Resumen

RESUM La importància de les leishmaniosis recau en el gran impacte que tenen a nivell mundial ja que es distribueixen en un total de 88 països d'arreu del món i es calcula que 12 milions de persones pateixen la malaltia. La incidència de la malaltia es calcula que és de 1,5-2 milions de casos l'any, dels quals 500.000 són deguts a leishmaniosi visceral (LV). A la conca mediterrània, la LV està causada per L. infantum/L. chagasi i es transmet per la picada de flebòtoms del gènere Phlebotomus. El gos és tant l'hoste natural com el reservori principal del paràsit. La leishmaniosi canina (LCa) té un important paper en l'àmbit de la salut pública, pel caràcter zoonòtic de la infecció, i en medicina veterinària, per la seva alta prevalença. La vacunació de gossos seria l'estratègia més efectiva per aconseguir la disminució de la incidència de LV zoonòtica, tant canina com humana. Actualment, existeix una vacuna comercialitzada al Brasil enfront la LCa, però encara no es troba disponible a Europa. L'estudi de la resposta immunitària en gossos infectats és de gran importància pel disseny i l'avaluació d'una vacuna efectiva. Diversos estudis mostren que els gossos malalts, igual que els pacients humans de LV, presenten altes concentracions d'IgG específiques sense resposta cel·lular (CMI) enfront l'antigen de Leishmania. La millora clínica després del tractament s'associa a una disminució dels nivells d'aquest isotip d'immunoglobulina (Ig) en paral·lel amb una recuperació de la CMI. D'altra banda, els gossos infectats sense signes clínics desenvolupen una forta CMI específica amb baixes o nul·les concentracions d'IgG. Tot i això, la implicació d'altres isotips en la resposta immunitària en gossos infectats amb L. infantum i la seva relació amb altres paràmetres immunitaris o parasitològics durant la infecció es troben només parcialment o no definides. Els objectius principals d'aquesta tesi van ser aprofundir en el coneixem