Efecte diferencial de loptimisme i de la competència personal en un procés destrès

Resumen

El present treball ha aportat informació al coneixement de la relació entre les creences doptimisme i de competència personal en un procés destrès, a través de dos estudis complementaris. Per una part, es presenta un estudi transversal, en el que es manipulen quatre situacions dexamen amb diferents nivells dexperiència i de control, per valorar levaluació primària i secundària i limpacte afectiu que generen, en funció de les creences, en un grup de 100 estudiants. Es tracta dun disseny intersubjecte, i els resultats més destacats han estat que el tipus de situació (més o menys controlable i amb més o menys experiència) interacciona amb les creences en relació al nivell dautoeficàcia dels subjectes (evaluació secundària, F = 3,52; p = 0,018), i pel que fa al nivell dimpacte afectiu negatiu (F = 3,04; p = 0,033). Així, una alta competència personal es relaciona amb un major nivell dautoeficàcia en totes les situacions, excepte en aquella menys controlable i sense experiència, en la qual és necessari ser optimista, a més de competent, per aconseguir els mateixos nivells dautoeficàcia. En relació a limpacte afectiu negatiu, és menor en els optimistes que en els pessimistes, excepte per la situació de control mitjà i sense experiència, en la qual ambdós grups igualen els seus nivells. El segon estudi presenta un disseny longitudinal, que consisteix en valorar les creences, levaluació, limpacte afectiu, les estratègies dafrontament i ladaptació duna situació real dexamen, potencialment estressant, amb tres fases de recollida de dades. La mostra final de lestudi la componen 88 estudiants. A pesar que no shan pogut relacionar les diferents variables mesurades amb ladaptació (considerada com el rendiment a lexamen i levolució de limpacte afectiu), sha pogut establir, a través de lanàlisi de models estructurals, que limpacte afectiu que genera la situació és el principal antecedent de les estratègies dafrontament. Així, a major impacte afectiu, més ús de les estratègies dafrontament actiu, supressió dactivitats distractores i recerca de suport social instrumental. A més, en funció de si limpacte és positiu o negatiu, sutilitzaran tipus destratègies diferenciats: Un impacte afectiu positiu sha relacionat amb un major ús de la reinterpretació positiva, un impacte afectiu negatiu sha relacionat amb una major recerca de suport social emocional. També sha pogut establir que, mentre que la competència personal es relaciona bàsicament amb limpacte afectiu positiu, el pessimisme ho fa amb el negatiu. A partir dels resultats dambdós estudis, sha construït un model teòric que relaciona creences, evaluació primària i secundària, impacte afectiu i estratègies dafrontament, i que pot servir com a marc de referència en posteriors treballs. This work presents two complementary studies that improve the knowledge about the relationship between beliefs of optimism and personal competence and stress processes. In the first study, four exam situations have been designed, with different grades of control and experience, in order to check their influence on primary and secondary appraisal, and on the affect, in a group of 100 university students. It is an intersubject design, and the most important results are that the sort of situation designed (more or less controllable, and with more or less experience) interact with the beliefs, to explain the level of self-efficacy (secondary appraisal, F = 3,52; p = 0,018), and the negative affect (F = 3,04; p = 0,033). That is, high levels of personal competence are related to high levels of selfefficacy, except for the less controllable and with no experience situation, where the subject must be optimist, in addition to competent, in order to mantain high levels of self-efficacy. On the other hand, levels of negative affect are lower for optimist subjects than for pessimists ones, except when the situation has a medium grade of control and the subject has no experience in it, where the level of negative affect is the same for both groups. The second study presents a longitudinal design which measures the beliefs, affect, coping strategies and adaptation in a real exam situation, potentially stressful, with three moments of date measurement, in 88 university students. Even if it has not been possible to confirm the relationship between the measures considered and the adaptation (result in the exam and evolution of affect), a structural model analysis has been done which shows that the affect is the most important determinant of coping strategies. The most is the affect generated on the situation, the more use of active coping, supression of competing activities and seeking social support for instrumental reasons. Moreover, a positive or a negative affect determines the use of different types of coping strategies: Positive affect has been related to more use of positive reinterpretation, and negative affect has been related to more use of seeking social support for emotional reasons. It has been established that the personal competence is related to high levels of positive affect, and pessimism is related to high levels of negative affect. It has been designed a theoretical model of the relation between beliefs of optimism and personal competence, primary and secondary appraisal, affect, and coping strategies, based on the results of both studies, which can be used as a work guide for other studies.