Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI (Criteris d'anàlisi perspectiva i aplicació al cas de Catalunya).

Resumen

A la part (I) s'elabora el marc teòric d'interpretació que fonamentarà els criteris d'anàlisi per a la part (II). S'exposa el problema de la representació d'imatges "òptiques", la seva posibilitat, el seu sentit, quins límits poden tenir i sota quines condicions; a més es consideren quines han estat les diverses postures adoptades pels estudiosos sobre la representació espacial. Es mostren els orígens de la tradició perspectiva científica, des de l' "invenció" de Brunelleschi, la reducció òptico-geomètrica d'Alberti i la seva difusió "Quatrocentista" fins a la tratadística del segle XVI, a Itàlia i a la resta d'Europa. S'hi distingeix la tradició espacial empírica dels tallers artesans (que mai no havia operat amb un punt per a la convergència de les ortogonals i les diagonals al quadre) i la seva eventual assimilació fragmentària de la perspectiva científica. La simbiosi no es podria considerar una transgressió consciente del model, sinò una simple incomprensió. A la part (II) s'analitzen les fòrmules de representació espacial en la producció pictòrica de Catalunya, una àrea molt caracteritzada i inserida a les tradicions artesanes d'arrel nord-europea. A partir d'un seguit de mostres significatives, es reconstrueix l'herència "Quatrocentista" i s'estudien de manera sistemàtica els procediments aplicats durant el segle XVI. D'aquesta anàlisi es dedueix que hi una continuïtat substancial dels compartaments espacials de tradició artesana al llarg de tot el segle. L'ús conscient de la perspectiva científica es documenta molt pocs cops, i només en casos aïllats i sense continuïtat. Els nous mètodes de composición de la imatge (de moda a partir del darrer terç del segle), basats en la figura, se superposen als mètodes antics de tradició medieval, sense existir una consciència de "vista" ni del valor estereomètric de la representació.