El sistema de direccio i planificacio de l'economia cubana

  1. ALOS MARTIN, LLUIS

Universidad de defensa: Universitat de Barcelona

Fecha de defensa: 23 de noviembre de 1989

Tribunal:
  1. Jacint Ros Hombravella Presidente/a
  2. José Déniz Espinós Secretario
  3. Lluis Argemí de Abadal Vocal
  4. Benjamín Bastida Vila Vocal
  5. Carlos Berzosa Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 23976 DIALNET

Resumen

L'objectiu de la tesi doctoral és el de mostrar què és el Sistema de Direcció i Planificació de l'Economia de Cuba (SDPEC), quines són les seves principals característiques, així com estudiar el Subsistema de la Planificació. S'estudia primer què és el Sistema de Direcció i Planificació de l'Economia Socialista (SDPES). Així, s'observa que el SDPES inclou uns factors objectius i uns de subjectius. Entre els primers, hi ha les lleis econòmiques objectives pròpies de la formació social socialista; entre els segons, hi ha l'acció conscient de l'home -o més ben dit, del subjecte de direcció- per poder regular i conduir, de la millor manera possible, l'economia, a fi de complir els objectius econòmics i socials bàsics de la societat. Per tant, el SDPES requereix una integració, un funcionament en forma de sistema. L'estudi DEL SDPEC inclou dos grans apartats. El 1r. fa referència als aspectes històrics de la progressiva introducció i avanç lent d'un sistema de direcció socialista en l'economia cubana postrevolucionària. El Zn analitza les principal característiques del SDPEC (com ara, que conté quatre grans subsistemes: la planifi¬cació com el subsistema rector, que manté la proporcionalitat de l'economia i la coherència interna i l'harmonia entre els distints nivells; la gestió, els estímuls i les finances així com el procés de la seva implantació i desplegament. Els 2 trets més peculiars del SDPEC són: que és molt més centralitzat (amb un ús més restringit de les palanques econòmiques del càlcul econòmic), i basat més en indicadors quantitatius que qualitatius. El SDPEC fou implantat arran de la celebració del I Congrés del Partit Comunista de Cuba (PCC), el desembre de 1975. Posteriorment hi ha hagut el seu desplegament i perfeccionament, fins a arribar a 1985. La 3ª part del treball és dedicada íntegrament al subsistema de la planificació, com a subsistema rector del SDPEC, que representa la forma de direcció científica i conscient de la societat socialista. En l'examen del tema, hi ha una 1ª part teòrica, dedicada a la planificació socialista i una 23, molt més àmplia, sobre la planificació cubana. La part 4ª estudia les deficiències i el perfeccionament futur del SDPEC i de la planificació cubana. Pel que fa al SDPEC, des de 1984 s'han observat deficiències en el seu funcionament, cosa que ha provocat un procés de "rectificació dels errors comesos", i un capgirell de la política econòmica aplicada.