Anàlisi del creixement del coxal a partir de material ossi i les seves aplicacions en la Medicina Forense i l'Antropologia

Résumé

En lestudi de restes osteològiques, los coxal és un element important tant per a la determinació sexual com per a lestimació de l'edat. Malgrat lexistència duna extensa bibliografia no sempre els problemes metodològics han estat ben resolts, sobretot en els coxals infantils. El problema rau principalment en la manca dun estudi dels canvis que tenen lloc en els elements del coxal durant el creixement. Els estudis de creixement a partir de material osteològic resulten difícils de realitzar a causa de la dificultat de comparació de les mesures infantils amb les adultes. No obstant, aquest problema és de fàcil solució si és té la localització precisa del punt acetabular com a punt de referència a totes les edats. A partir de 327 individus dedats compreses entre el naixement i els 97 anys, pertanyents a quatre col·leccions europees, es planteja la localització exacta del punt acetabular mitjançant una anàlisi morfològica, i lestudi del comportament del creixement de 25 variables mètriques, comparables entre adults i subadults, mitjançant la regressió polinòmica. El punt acetabular en els coxals immadurs està clarament representat pel punt dunió en la fossa acetabular i per les línies de fusió de cada element del coxal. En els ossos coxals adults sobserva que la fossa acetabular té forma de trèvol. La comparació de la morfologia acetabular dels coxals immadurs amb els coxals madurs suggereix que el punt acetabular dels coxals adults està sempre representat per la indentació entre el lòbul superior i lanterior de la fossa acetabular. Malgrat lampli espectre de temps i la diversitat genètica de la mostra, sempre ha estat possible la localització del punt acetabular, no observant-se variabilitat ni intra ni inter observador. A diferència dels mètodes clàssics la variabilitat observada en la fossa acetabular és causada per la variabilitat del mateix punt acetabular. Aquest mètode resulta daplicació simple i permet realitzar estudis del coxal amb variables amb major sentit anatòmic i comparables tant entre els individus infantils i adults duna mateixa població com entre poblacions diferents. Per aquesta raó aquest punt, el punt acetabular anatòmic és el punt que sutilitza en el nostre estudi mètric. En l'estudi mètric s'observa que les quatre sèries estudiades tenen unes dimensions corporals semblants i les diferències principals no estan en la robustesa sinó en les proporcions pèlviques de la sèrie britànica respecte a les ibèriques. La mostra presenta un desenvolupament semblant al de la població actual dEuropa occidental. Les edats d'inici del brot puberal i de maduresa acetabular (edat d'unió dels elements acetabulars) entren dins els intervals dedat que es consideren normals per a la població actual. Per altra banda, el comportament de les corbes de creixement de les mesures analitzades és molt igual al trobat en mesures semblants o relacionades a les daquest estudi en població actual. Les variables verticals presenten un comportament lineal amb una taxa de creixement constant i les variables horitzontals presenten un alentiment del creixement abans del brot puberal. S'ha evidenciat creixement en el coxal fins als 25 anys aproximadament, en la longitud del pubis, lamplada de lescotadura ciàtica, l'índex isquiopúbic i l'índex de l'escotadura ciàtica en els dos sexes, i en la longitud de lisqui en el sexe masculí. Aquest creixement és difícil atribuir-lo a una maduració retardada de les sèries analitzades perquè, com sha vist anteriorment, el desenvolupament d'aquestes sèries és comparable al de la població actual. Aquest fet permet afirmar que el creixement de la longitud del pubis i lamplada escotadura cotilociàtica en els dos sexes i la longitud de lisqui en la sèrie masculina dura fins al voltant dels 25 anys. Per altra banda, també sha observat lincrement amb ledat, en els dos sexes, de lamplada cotilociàtica, laltura del coxal, lamplada de lili i la disminució de lamplada de lescotadura ciàtica i líndex cotilociàtic. Aquestes variacions són causades pel creixement en gruix de los a causa de laposició en el periosti. En l'anàlisi de les diferències sexuals no s'observa dimorfisme sexual durant els 9 primers anys de vida, excepte en líndex isquiopúbic que ha resultat significatiu entre els 0 i 5 anys. Malgrat només es trobin diferències sexuals en líndex isquiopúbic, també resulten interessants durant els primers 9 anys de vida la resta díndexs analitzats. També semblen tenir possibilitats les variables absolutes relacionades amb el diàmetre acetabular, però fan falta més dades per a poder-ho confirmar. Les variables més significatives en la discriminació sexual del coxal adult: longitud de lisqui, amplada cotilociàtica, altura del coxal, índex del coxal, diàmetre acetabular, i les variables relacionades amb el diàmetre acetabular proposades en aquest treball. Lamplada cotilociàtica i l'altura del coxal i els índexs analitzats no són recomanables per a lestudi del creixement del coxal ni per a la determinació de ledat a causa de la gran dispersió. Les variables recomanables per lestimació de ledat són la longitud de lisqui, lamplada de lili, la longitud de lili. De totes elles la més interessant és la longitud de lisqui, pel fet de tenir lexpressió matemàtica més senzilla, una funció de primer grau. La relació de ledat i la longitud de lisqui es manté en la funció inversa, cosa que fa molt fàcil el càlcul de ledat. També és interessant per la manca de diferències sexuals durant tota letapa de creixement. In the analysis of osteological remains, the coxal bone is an important element for both sexual determination and age at death estimation. In spite of the extensive bibliography about these topics, there are some methodological problems specifically in the subadult coxal. This is due to the lack of a study about the coxal changes during growth from osteological material. This kind of studies are difficult because the subadult measures are not comparable with adult measures. However, this problem will be easy resolved using the acetabular point as a reference point between adults and subadults. For this reason the aim of this work is to provide the location of the acetabular point based on a morphological study, and to analyse the growth of 25 metrical variables which are comparable between adults and subadults based on polynomial regression. The material used was 327 individuals age ranging from new-borns to 97 years and belonging to four European collections with sex and age known. The acetabular point in immature coxal bones is clearly represented by the point of fusion lines for each bony element of the coxal bone at the acetabular fossa level. In the adult coxal bones, the acetabular fossa has an irregular clover-leaf shape and, the superior lobe is smaller than the anterior and posterior lobes. The cross-sectional analysis of the acetabular morphology suggests that the acetabular point in adult coxal bones is always represented by the indentation between the superior and the anterior lobe of the acetabular fossa. In the metrical study of the present work, in spite of some differences in the pelvic proportions between the Britannic population respect Iberian ones No differences statistically significant in corporal size are found. The development of the analysed sample is like the contemporary European population. The start of the puberal growth spurt and the acetabular maturity (age of fusion of the three acetabular elements) are into the normal ranges for the contemporary population. On the other hand, the behaviour of the growth curves from the analysed variables in the present study is similar to the curves obtained for similar or relating measures in the actual population. The vertical variables have a lineal behaviour with a constant growth tax. The horizontal variables have a no constant growth tax, they present a decreasing tax before the start of the puberal growth spurt. The present study shows growth into the coxal until 25 years of age approximately, specifically in the pubic length, sciatic notch width, ischium-pubic index, sciatic notch index in both sexes, and the ischium length in the masculine sex. We can not attribute this growth to the delay in the maturation of the analysed series because, as previously previously, the development of the series are similar to the contemporary European population. This permits us to affirm that the growth into the pubic length, the sciatic notch width in both sexes and the ischium length in masculine sexe is until 25 years approximately. In the other hand, we can also observe increase of the cotylosciatic width, coxal height and ilium width and the decrease of the sciatic notch in both sexes related with ages. This variations are caused for the apposition on the periostium. With respect the sexual differences we did not observe significative differences after 10 years old, with the exception at the ischium-pubic index between 0 to 5 years. The ischium-pubic index is the only variable with significative differences, however also seems interesting for the sexual discrimination the absolute variables relating with the diameter of acetabulm; but it would be necessary more data to confirm this observation. The variables more significatives in the sexual discrimination of the adult coxal are: ischium length, cotylosciatic index, coxal height, coxal index, acetabular diameter and the variables relating with de acetabular diameters described in this study. The cotylosciatic width, coxal height and the analysed index are not recommendable either for the growth analysis nor for age estimation due to his big dispersion. The recommended variables for age estimation are the ischium length, ilium width and ilium length. The most interesting is the ischium length due to the lack of sexual differences into this variable during growth. This is important in archaeological material where the sex is unknown.