Leishmania infantum and dogimmunological and epidemiological studies about infection and disease

Resumen

Lobjectiu daquesta tesi va ser obtenir nous coneixements sobre la immunologia i epidemiologia de la infecció per Leishmania en gossos que viuen en zones endèmiques. El capítol 2 descriu lexpressió danticossos anti-Leishmania IgG, IgG1 i IgG2 en una població de gossos. Els nivells dimmunoglobulines en gossos asimptomàtics van ser molt variables i menors que els dels animals malalts. En els animals malalts, els nivells de IgG i IgG2 van ser molt alts però els nivells d IgG1 molt variables. Els resultats van mostrar la gran variació en lexpressió de IgG1 tant en gossos asimptomàtics com en simptomàtics, així com la baixa correlació de la IgG1 amb la IgG o IgG2. El capítol 3 descriu lavaluació i comparació de leficàcia de dues preparacions de leishmanines en la detecció de la resposta cel·lular davant de Leishmania en el gos. El capítol 4 mostra lestudi de la resposta humoral i cel·lular en una població de gossos. El 77% dels gossos va mostrar una resposta immunitària específica davant de Leishmania, ja fos humoral o cel·lular. El 80% dels cans eivissencs i el 48% dels gossos daltres races van presentar resposta cel·lular. Els resultats van mostrar que la taxa dinfecció era molt alta, i que els gossos presentaven un ampli ventall de respostes inmunitàries, des de gossos resistents fins a gossos malalts. El ca eivissenc va manifestar més uniformement resposta cel·lular. El capítol 5 descriu lestudi de la prevalença de la malaltia, la seroprevalença i la prevalença de la infecció. Es va analitzar el quadre clínic, la serologia i la presència dADN de Leishmania en diferents teixits. La prevalença de la malaltia i seroprevalença van ser, respectivament, dun 13% i dun 26%. Els resultats de PCR positives en moll dós, conjuntiva i pell van ser respectivament, dun 18%, 32% i 51%. La prevalença de la infecció va ser dun 67%. La majoria de gossos de zona endèmica ha estat infectat pel paràsit. El capítol 6 descriu lestudi de paràmetres immunològics (serologia, test intradèrmic amb leishmanina, assaig de proliferació de limfòcits i detecció dIFN-g i TNF-a) en lavaluació de gossos infectats amb Leishmania. La majoria dels animals infectats sense simptomatologia clínica presentava nivells variables danticossos, reacció positiva al test intradèrmic, bona resposta proliferativa al antigen de Leishmania i producció dIFN-g. La resta va mostrar nivells variables danticossos però absència de reacció al test intradèrmic. Abans del tractament, els animals malalts presentaven alts nivells danticossos, test intradèrmic negatiu, no producció dIFN-g i producció de TNF-a. La millora clínica es va associar amb la disminució dels anticossos i amb laugment del diàmetre del test intradèrmic. La combinació de la serologia, el test intradèrmic i la medició de citocines constitueixen tècniques útils i dalta rellevància clínica en lavaluació de la resposta inmunitària dun pacient individual. The objective of this thesis was to obtain new knowledge about the immunology and epidemiology of Leishmania infection in dogs living in endemic regions in the Mediterranean basin. Chapter 2 describes the expression of IgG, IgG1 and IgG2 specific antibodies to L. infantum in a wide population of dogs. The levels of immunoglobulins in asymptomatic dogs were highly variable and lower than those found in ill dogs. In ill dogs, the levels of IgG and IgG2 were very high but the levels of IgG1 were extremely variable. Overall results showed a large variation in the IgG1 expression in asymptomatic and symptomatic dogs and a low IgG1 correlation with IgG or IgG2. Chapter 3 describes the evaluation and comparison of the efficacy of two leishmanins for detection dog Leishmania cellular immune response. Chapter 4 describes the study of humoral and cellular responses in a population of dogs. Seventy-seven percent of the dogs demonstrated a specific Leishmania response either humoral or cellular. Eighty percent of ibizian hounds and 48% of dogs of other breeds presented a cellular response. The results showed that the rate of infection was high and that dogs presented a broad range of immune responses from resistant to ill dogs. The Ibizian hound manifested a more uniform cellular response. Chapter 5 describes the study of the prevalence of Leishmania infection, the seroprevalence and the prevalence of canine leishmaniosis. Clinical exploration for the presence of clinical signs compatible with leishmaniosis, the titre of anti-Leishmania antibodies, and the presence of Leishmania DNA by PCR on several tissues were assessed. The prevalence of the disease was 13% and the seroprevalence was 26%. The results of positive PCR in the bone marrow, the conjunctiva and the skin were 18%, 32% and 51%, respectively. The prevalence of the infection was 67%. The results showed that Leishmania infects the majority of dogs living in an endemic area. Chapter 6 describes the study of immunological parameters (anti-Leishmania IgG1, IgG2, total IgG antibodies, LST, LPA, and production of IFN-g and TNF-a) in the evaluation of dogs infected by Leishmania. The majority of infected animals without clinically patent disease showed variable titres of anti-Leishmania antibodies, a positive LST, a strong Leishmania antigenic proliferative response, and a high production of IFN-g. The remainder showed positive titres of anti-Leishmania antibodies with a negative positive LST. Before treatment, ill dogs presented high levels of anti-Leishmania antibodies, negative LST, no production of IFN-g but a production of TNF-a. Clinical recovery was associated with a decrease in the titre of antibodies and an increase of the diameter of the LST. The combination of serology, LST, and measurement of cytokines constitutes a useful, clinically relevant method to evaluate the immune response to Leishmania in a single patient.