Treball, mobilitat i assentament de la població. Un cas comarcalel Baix Empordà

Resumen

Treball, mobilitat i assentament de la població. Un cas comarcal: el Baix Empordà L'estudi de la incidència que ha tingut la migració en la societat espanyola i catalana ha sigut objecte d'ampli debat científic i social. Durant aquest segle s'ha assistit a una profunda relocalització de la població en consonància amb el procés d'implantació del capitalisme a tot el territori i la creació d'un mercat laboral unitari. L'atenció sha dirigit bàsicament a l'estudi dels grans fluxos migratoris i, en especial, de les migracions que amb origen en les zones rurals s'han orientat cap a les concentracions urbanes i industrials de la península amagant, tot sovint, la major diversitat i complexitat del sistema migratori durant aquells anys. Aquesta situació es mantingué fins a mitjans dels anys setanta dintre dun procés pràcticament ininterromput de creixement econòmic. Ara bé, les successives crisis dels anys setanta i vuitanta han provocat i continuen provocant una sèrie de transformacions de molt diversa índole. Un dels aspectes més afectats ha sigut el treball, les condicions laborals o la relocalització dels ocupats dintre dels diversos sectors d'activitat. I, també, la mobilitat de la població. Un simple cop d'ull al volum i la direcció dels moviments migratoris mostra una realitat ben diferent a la de dècades precedents. Sense deixar de banda la pluralitat de causes que poden haver incidit en aquesta transformació, sembla evident que la incidència de la migració en la societat i en el mercat laboral d'origen i de destinació no és la mateixa, com segurament tampoc ho és la nova interrelació entre la mobilitat i el treball. Aportar coneixement a aquests processos es constitueix, per tant, en lobjectiu principal d'aquesta tesi. Primer, teòricament, exposant les principals aportacions que s'han fet a l'estudi de la mobilitat i la migració, especialment en el seu vessant "econòmic" i com es vincula la mobilitat de la població -ja sigui la mobilitat quotidiana o la mobilitat que comporta un canvi de residència- amb les transformacions territorials i laborals. En segon lloc, analitzant el funcionament del treball i la mobilitat associada a aquest dintre d'una àrea territorial concreta i acotada: la comarca gironina del Baix Empordà. Respecte a la mobilitat, i només d'una manera introductòria, dos trets caracteritzen aquesta comarca. Per una banda, el continuat creixement tant dels intercanvis migratoris intracomarcals i extracomarcals, amb el manteniment dun saldo migratori positiu del Baix Empordà amb la resta de Catalunya i d'Espanya. La comarca, com tota la província de Girona, ha mantingut des dels anys seixanta un continuat creixement de la seva població, una part important del qual es deu a la diferència constantment positiva entre la gent que ha vingut i la que ha marxat. En aquest sentit, la pròpia dinàmica econòmica de la comarca, amb l'especialització en tot un seguit d'activitats relacionades amb el turisme i la construcció, l'ha preservada de l'impacte, sovint més dur, que les successives crisis des dels anys setanta han tingut sobre altres comarques catalanes amb un teixit industrial més dens. Per altra banda, el segon aspecte a considerar és la seva posició i possible evolució dintre de la transformació econòmica i espacial que les noves condicions de desenvolupament del capitalisme estan tenint sobre el conjunt de l'espai i de la societat catalana. Així, les relacions de tot tipus entre aquesta comarca amb el que són les ciutats -la ciutat real i no el simple territori que delimita el municipi administratiu- de Barcelona i Girona tenen un paper destacat en la seva dinàmica econòmica i, és clar, sobre l'evolució en l'assentament i la mobilitat de la població. Labour, mobility and population settlement. A comarcal case: Baix Empordà The study of the effects the migration has had on the Spanish and Catalan society has been the focus of a wide scientific and social debate. During this century, a new population distribution pattern has emerged according to the capitalism development process all along the century and the creation of a unitary labour market in Spain. The attention has been basically directed to the study of the greatest migratory flows and, specially, to the migrations from rural areas to the main urban and industrial concentrations shadowing, usually, the complexity and diversity of the migratory system during those years. This situation has remained until the seventies within a process, almost uninterrupted, of economic growth. Nevertheless, the various and successive crisis of the seventies and the eighties have provoked and still keep provoking some transformations. Labour, the labour conditions or the occupational distribution of workers have been deeply transformed together with the mobility of the population. The observation of the volume and the direction of the migratory movements shows a complete different reality compared to previous decades. Without forgetting the plurality of causes that may have contributed to this transformation, it seems clear that the effect of migration on society and the interrelation between mobility and labour are not the same. The main objective of this thesis is to provide some information about those processes. First, theoretically with the exposition of the main contributions to the study of mobility and migration, especially related with the economic aspects and the way in which mobility commuting and mobility with a change of residence- is linked with territorial and labour transformations. Second, analysing labour and mobility in a specific area: the comarca of Baix Empordà in the province of Girona. About mobility in this area and only as an introduction, there are two characteristics. On the one hand, the continued growing of migration flows within this comarca and the in-migration and out-migration of this area with the rest of Catalonia and Spain, but always keeping a positive net migration. Baix Empordà, as the rest of the province of Girona, has maintained from the sixties a constant increase of the population due, in part, to the positive difference between the people who arrive and those who leave this area. In this sense, the economic dynamic of Baix Empordà, with its specialisation in a group of activities related to tourism and construction, has preserved it from the impact, usually stronger, that the crisis in the seventies had in other areas of Catalonia with a thicker industrial structure. On the other hand, the second aspect to consider is the position and the possible evolution of this area within the economic and spatial transformation under the new conditions that capitalism is performing on the whole Catalan space and society. Thus, the wide range of relations between this comarca and the cities the real cities and not only the territory of the municipality- of Barcelona and Girona have an important role in its economical dynamic and, of course, on the evolution of the settlement and the population mobility. Trabajo, movilidad y asentamiento de la población. Un caso comarcal: el Baix Empordà El estudio de la incidencia que ha tenido la migración en la sociedad española y catalana ha sido objeto de amplio debate científico y social. Durante este siglo se ha asistido a una profunda relocalización de la población en consonancia con el proceso de implantación del capitalismo en todo el territorio y la creación de un mercado laboral unitario. La atención se ha dirigido básicamente al estudio de los grandes flujos migratorios y, en especial, de las migraciones que con origen en las zonas rurales se han orientado hacia las concentraciones urbanas e industriales de la península ocultando, muchas veces, la mayor diversidad y complejidad del sistema migratorio durante aquellos años. Esta situación se mantuvo hasta mediados de los años setenta dentro de un proceso prácticamente ininterrumpido de crecimiento económico. Ahora bien, las sucesivas crisis de los años setenta y ochenta han provocado y continuan provocando toda una serie de transformaciones de muy diversa índole. Uno de los aspectos más afectados ha sido el trabajo, las condiciones laborales o la relocalización de los ocupados dentro de los diversos sectores de actividad. Y, también, la movilidad de la población. Una simple mirada al volumen y la dirección de los movimientos migratorios muestra una realidad bien diferente a la de décadas precedentes. Sin dejar de lado la pluralidad de causas que pueden haber incidido en esta transformación, parece evidente que la incidencia de la migración en la sociedad y en el mercado laboral de origen y de destino no es la misma, como seguramente tampoco lo es la nueva interrelación entre la movilidad y el trabajo. Aportar conocimiento a estos procesos constituye, por tanto, el objetivo principal de esta tesis. Primero, teóricamente, exponiendo las principales aportaciones que se han hecho al estudio de la movilidad y la migración, especialmente en su vertiente económica y como se vincula la movilidad de la población ya sea la movilidad cotidiana o la movilidad que comporta un cambio de residencia- con las transformaciones territoriales y laborales. En segundo lugar, analizando el funcionamiento del trabajo y la movilidad asociada a éste dentro de un área territorial concreta y acotada: la comarca gerundense del Baix Empordà. Respecto a la movilidad, y sólo de una manera introductoria, dos elementos caracterizan esta comarca. Por un lado, el continuado crecimiento tanto de los intercambios migratorios intracomarcales y extracomarcales, con el mantenimiento de un saldo migratorio positivo del Baix Empordà con el resto de Cataluña y España. La comarca, como toda la provincia de Gerona, ha mantenido desde los años sesenta un continuado crecimiento de su población, una parte importante del cual se debe a la diferencia constamentemente positiva entre la gente que ha venido y que ha marchado. En este sentido, la propia dinámica económica de la comarca, con la especialización en toda una serie de actividades relacionadas con el turismo y la construcción, la ha preservado del impacto, generalmente más duro, que las sucesivas crisis de los años setenta han tenido sobre otras comarcas catalanas con un tejido industrial más denso. Por otro lado, el segundo aspecto a considerar es su posición y posible evolución dentro de la transformación económica y espacial que las nuevas condiciones de desarrollo del capitalismo están teniendo sobre el conjunto del espacio y de la sociedad catalana. Así, las relaciones de todo tipo entre esta comarca con lo que son las ciudades la ciudad real y no el simple territorio que delimita el municipio administrativo- de Barcelona y Gerona tienen un papel destacado en su dinámica económica y, así mismo, sobre la evolución en el asentamiento y la movilidad de la población.