Estudi morfològic i biomètric de diferents espècies d'insectívors i rosegadors

Resumen

Sestudien diferents aspectes relacionats amb les característiques anatòmiques, histològiques, ultraestructurals i morfomètriques de les estructures que formen lòrgan de la visió de sis espècies dinsectívors ("Sorex minutus, S. araneus, S. coronatus, Neomys fodiens, Crocidura russula" i "Talpa europaea") i de deu espècies de rosegadors ("Clethrionomys glareolus, Arvicola terrestris, Chionomys nivalis, Microtus gerbei, M. duodecimcostatus, M. arvalis, Apodemus sylvaticus, Mus domesticus, M. Spretus" i "Eliomys quercinus") capturats en els seus hàbitats naturals. Els objectius concrets de la memòria consisteixen en relacionar les diferències i similituds interespecífiques de lòrgan de la visió amb els hàbitats i els patrons dactivitat temporal de cada espècie, tant des del punt de vista funcional com filogenètic. En definitiva, es realitza un estudi sobre lecologia de la visió de les espècies considerades. Excepte a "T. Europaea", a on apareixen estructures oculars en estat regressiu com a resposta a la seva activitat hipogea, els ulls de les espècies dinsectívors analitzades, estan ben desenvolupats, tot i les seves reduïdes dimensions. La còrnia està coberta per una capa multilaminar formada per cèllules mortes que podria augmentar líndex de refracció de la còrnia i, per tant, el poder diòptric de lull. A més, presenten característiques que afavoreixen la visió diürna, com una distància nodal posterior del globus ocular proporcionalment gran, un cristallí voluminós però amb la cara posterior més aplanada que lanterior, i un percentatge de cons que, en general, supera el 5% del total de cèllules fotoreceptores, particularment en els representants del gènere Sorex. En les espècies daquest mateix gènere sha detectat la presència de mitocondris gegants (megamitocondris) als ellipsoides dels cons. En mamífers, aquests orgànuls només han estat descrits prèviament als cons de les retines del gènere "Tupaia" (Scandentia) i, probablement incrementen leficàcia òptica daquests fotoreceptors. Lull de "N. Fodiens" mostra adaptacions oculars pròpies dels animals semiaquàtics, i li permeten veure-hi tant a dins com a fora de laigua. En el cas dels rosegadors, les espècies darvicolins estudiades mostren millors adaptacions a una visió crepuscular o diürna que els ulls dels murins considerats, particularment "M. Arvalis". Així, la densitat de bastonets és inferior a la dels murins pel que la seva sensibilitat a la llum serà també inferior. Per contra, la proporció més elevada de cons els dotarà duna major agudesa visual. A més, els ulls són proporcionalment més petits degut a la seva activitat cavadora. Els globus oculars d"A. Terrestris" conserven característiques oculars, tant anatòmiques com morfomètriques que indicarien un primer origen semiaquàtic i diürn, seguides per una readaptació a les condicions de baixa illuminació de linterior de les galeries. En canvi, els murins mostren característiques oculars eminentment nocturnes, no només per la seva mida, els ulls d"A. Sylvaticus" són tan grans que li sobresurten del cap, sinó també per la forma dels seus dioptris i lestructura histològica de totes les túniques oculars, especialment de la retina. Els resultats obtinguts corroboren la relació entre la morfologia i la biometria de les estructures oculars amb els hàbits i els hàbitats de les espècies considerades. Sestableix que malgrat les reduïdes dimensions oculars, les modificacions en la mida i forma de lull i dels seus dioptris (còrnia i cristallí) permeten aconseguir una visió adequada per tal que les espècies estudiades puguin adaptar-se a diferents condicions de llum ambiental. També es constata que les espècies filogenèticament emparentades comparteixen un mateix model dull i que és aquest model el que ha anat variant, tant des del punt de vista biològic com òptic, per permetre una millor adaptació de les espècies a nous hàbitats.