Les dones soles a la Baixa Edat Mitjanauna lectura sobre la viduïtat

Resumen

En aquesta tesi doctoral s’analitza el paper de la viuda dins de la societat baixmedieval, especialment pel que fa a la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència, i quines conseqüències comportava, en l’àmbit econòmic, social i personal, el fet de perdre la condició de dona casada. L’estudi consta de tres parts. En la primera, s’estableix el context tant jurídic com de caire ideològic de la viduïtat a l’Edat Mitjana. L’anàlisi del marc legislatiu referent a les viudes catalanes ens ha servit per valorar la seva capacitat jurídica a través de l’estudi de les figures legals que afectaven especialment a aquest col•lectiu de dones com ara el dot, la tenuta o l’usdefruit. En el segon capítol d’aquesta primera part, es presenta el que podríem anomenar el marc moral, per tal de poder establir com les aportacions dels moralistes podien arribar a influir en l’àmbit d’acció de les viudes i, fins i tot, limitar-lo. Tant les obres de caràcter moralitzant o didàctic, com la poesia i les obres de ficció, ens han permès definir l’ideal de viduïtat que imperava en el pensament i l’imaginari medieval. La segona part d’aquesta tesi s’ha dedicat a fer una lectura de diversos aspectes característics de les viudes barcelonines a la Baixa Edat Mitjana. En primer lloc, s’ha tractat sobre el dol i el període immediatament posterior a la mort del marit. A continuació, i a partir de la lectura dels testaments d’homes casats, es defineix la situació en què quedaven les dones un cop enviudaven. En l’últim capítol d’aquesta segona part, ens hem fixat en les raons per les quals les vídues rebien sovint el qualificatiu de miserabiles persone. En primer lloc, hem tractat sobre la presència de les viudes en el teixit urbà i quin era el seu pes demogràfic. Això ens ha permès establir el grau de pobresa de les vídues que eren caps de casa. A més, hem volgut indagar especialment en les dificultats de caràcter econòmic amb què moltes d’elles es trobaven i en l’ombra de la pobresa que amenaçava el seu dia a dia, que en alguns casos podia desembocar en exclusió social. La tercera part s’ha dedicat a analitzar les possibilitats d’actuació de les viudes medievals dins del seu àmbit social, així com també les estratègies que desenvoluparen per tal d’adaptar-se a les circumstàncies de la seva nova vida. Així, hem volgut posar de manifest els recursos que tenien les vídues per fer front a les dificultats i els mitjans que disposaven per mantenir-se. En el primer capítol d’aquesta part, s’ha tractat sobre el món laboral al qual tenien accés les vídues i sobre els treballs i negocis que duien a terme. En el capítol següent, s’han estudiat les diverses formes de caritat com a complement a la subsistència de les vídues més necessitades. Tanmateix, hem fet especial èmfasi en les xarxes de solidaritat que teixien les dones medievals per ajudar-se en cas de dificultats. Finalment, en el darrer capítol, ens hem fixat en les circumstàncies per les quals algunes vídues es veien obligades a acudir a la justícia per defensar els seus drets. Més enllà de les demandes per aconseguir la restitució del dot i per defensar els interessos dels seus fills i filles, la majoria de plets tenien sempre un rerefons econòmic.