La transición interna y externa en España vista por el Foreign Office británico (1975-1986). Entre la democratización, el anclaje en Occidente y Gibraltar

  1. Granadino, Alan 1
  1. 1 Universitat de Tampere (Finlàndia)
Aldizkaria:
Segle XX: revista catalana d'història

ISSN: 2339-6806 1889-1152

Argitalpen urtea: 2021

Zenbakien izenburua: Segle XX

Zenbakia: 14

Orrialdeak: 178-196

Mota: Artikulua

Beste argitalpen batzuk: Segle XX: revista catalana d'història

Laburpena

En aquest article s’analitza com el Regne Unit va percebre tant la transició a la democràcia com la transició de la política exterior espanyola entre el 1975 i el 1986, i com el contenciós de Gibraltar va influir en la percepció i l’actitud del govern britànic davant aquests canvis. L’article està dividit en dues parts.A la primera part es fa un breu resum dels interessos del Regne Unit en la democratització espanyola i de la seva dis- creta intervenció en el procés de canvi polític. La segona part es basa en fonts primàries i se centra en l’actitud britànica cap a la transició de la política exterior espanyola. La combinació de les dues parts proporciona una perspectiva nova, més àmplia, sobre la percepció, els interessos i l’actitud del Regne Unit davant dels canvis produïts a Espanya entre els anys 70 i 80 del segle passat. El que surt a la llum és que, sense intervenir en excés, els britànics van veure complerts els objectius en la transició tant interna com externa espanyola. El govern britànic va intentar afavorir l’entrada i la permanència d’Espanya a l’otan mostrant-se concessiu respecte a Gibraltar.Alhora, els britànics no van dubtar a fer servir el desig espanyol d’entrar a la cee com un factor útil per pres- sionar a favor de la fi de les restriccions sobre el Penyal. Precisament aquest factor va permetre als britànics desvincular fins a cert punt el tema de l’entrada i la permanència d’Espanya a l’otan i el contenciós de Gibraltar, sense renunciar a mantenir la sobirania sobre el Penyal i acabar amb les restriccions vigents des del 1969.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Andry, A., 2019. “Was there an alternative? European socialists facing capitalism in the long 1970s”. European Review of History: Revue europeenne d’histoire, 26, 4, pp. 723–746.
  • Callahan, J., 2004. British Labour Party and International Relations in the 20th Century: Socialism and War. London: Routledge.
  • Crespo MacLennan, J., 2004. España en Europa, 1945-2000. Del Ostracismo a la Modernidad.
  • Madrid: Marcial Pons.
  • Daddow, O. J. (ed.) 2003. Harold Wilson and European Integration. Britain’s second Application to join the EEC. London and Portland: Frank Cass.
  • del Arenal, C., 2008. “Consenso y disenso en la política exterior española”, WP, Real Instituto Elcano, 25.
  • del Pero, M.; Gavín, V.; guirao, F.; Varsori, A., 2010. Democrazie. L’Europa Meridionale e la Fine delle Dittadure. Milano: Le Monnier.
  • Eller, D., 1987., “The Foreign Policy of the Thatcher Government”. Thatcherism: Personality and
  • Politics. Londres: Palgrave Macmillan.
  • Fernández Fernández-Cuesta, J.M., 2016. “Objetivos y estrategia del giro neutralista de la política exterior de Adolfo Suárez (1978-1981)”. La política exterior y la dimensión internacional de la
  • Transición española. Testigos y protagonistas (1976-1986). Pamplona: Aranzadi, pp. 197–218.
  • Gold, P., 1994. A Stone in Span’s Shoe: the Search for a Solution to the Problem of Gibraltar. Liverpool University Press.
  • Guirao, F., 2007. “The European Community’s Role in Promotign Democracy in Franco’s Spain,
  • -1975”. Beyond the Customs Union: The European Community’s Quest for Deepening, Widening and Completion, 1969-1975. Brussels: Nomos, pp. 163–193.
  • Harrison, B., 2010. Finding a Role? The United Kingdom 1970-1990. The New Oxford History of
  • England. New York: Oxford University Press.
  • Hosoda, H., 2011. “Spain-us Relations in Light of Spanish Affiliation to the eec and nato”. Spain
  • in the European Union: the First Twenty-Five Years.
  • Kornetis, K., 2015. “Cuban Europe? Greece and Iberian tiermondisme in the long 1960s”. Journal of Contemporary History, 50, 3, pp. 486–515.
  • Labarta Rodríguez-Maribona, C., 2017. “Las relaciones militares entre España y Gran Bretaña
  • durante el tardofranquismo y la transición (1964-1984)”. El factor internacional en la modernización educativa, científica y militar de España.
  • Labarta Rodríguez-Maribona, C., 2004. “Las relaciones hispano-británicas bajo el franquismo,
  • -1973”, Studia Histórica. Historia Contemporánea. 22.
  • Lemus, E., 2011. Los Estados Unidos y la Transición Española. Entre la Revolución de los Claveles y la Marcha Verde. Madrid, Sílex.
  • Marquina Barrio, A., 1985. “Gibraltar en la política exterior del gobierno socialista”. Revista de
  • Estudios Internacionales, 6, 4, pp. 889–905.
  • Martín García, O., 2010. “Gran Bretaña y España. Relaciones y estrategias para el fin de una dictadura (1969-1977)”. Claves internacionales en la Transición Española. Madrid: Catarata, pp. 148–173.
  • Martínez Del Campo, L.G.; Canessa, A.; Orsini, G., 2019. “’Franco Lives!’ Spanish Fascism
  • and the Creation of a British Gibraltarian Identity”. Bordering on Britishness, Palgrave Macmillan.
  • Mateos, A., 2016. “La batalla de la otan en España. Un tardío ajuste ideológico”. Ayer. Revista de Historia Contemporánea, 103, 3, pp. 13–17.
  • Michot, J., 2015. “A Few ‘Keys’ to Understanding Gibraltar”. International Journal of Humanities
  • and Cultural Studies, 1, 4, pp. 344–364.
  • Moreno Juste, A., 2005. “La crisis de 1975 en las relaciones España cee: el papel de la cooperación política europea”. Historia del Presente, 6, pp. 85–107.
  • Moreno Juste, A., 2020. “El relato europeo de España: de la transición democrática a la gran recesión”. Ayer. Revista de Historia Contemporánea, 117, 1, pp. 21–45.
  • Morris, D.S.; Haigh, R.H., 1992. Britain, Spain and Gibraltar. The Eternal Triangle. Londres y
  • Nueva York: Routledge.
  • Ortuño Anaya, P., 1996. “El movimiento laborista británico y España 1974-1977”. Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, H. Contemporánea, 9, pp. 279-293.
  • Pereira Castañares, J.C., 2004. “El factor internacional en la transición Española: la influencia del contexto internacional y el papel de las potencias centrales”. Studia Historica. Historia Contemporánea, 22, pp. 185–224.
  • Powell, C., 2011. El amigo americano. España y Estados Unidos: de la dictadura a la democracia. Barcelona: Gutemberg.
  • Powell, C., 2007. “The United States and Spain: From Franco to Juan Carlos”. Spain Transformed. The late Franco Dictatorship 1959-1975. Palgrave, pp. 227–247.
  • Pridham, G. (ed.), 1991. Encouraging Democracy. The International Context of Regime Transition in Southern Europe. Leicester: Leicester University Press.
  • Rizas, S., 2012. The Rise of the Left in Southern Europe: Anglo-American Responses. London and Vermont: Pickering & Chatto.
  • Rodríguez Martínez, R.; Tulloch, C.; Guillamet Lloveras, J., 2015. “La muerte de Franco
  • y la Transición española a través de la prensa internacional: la visión periodística del Reino Unido, Francia, Italia y Estados Unidos”. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 21, 1, pp. 193-205.
  • Sartorius, N.; Sabio Alcutén, A., 2007. El fin de la dictadura: la conquista de la democracia en
  • España, Madrid: Temas de Hoy.
  • Sepúlveda, I., 2004. Gibraltar. La razón y la fuerza. Madrid: Alianza Editorial.
  • Varsori, A., 2009. “Crisis and stabilization in Southern Europe during the 1970s. Western strategy and European instruments”. Journal of European Integration History, 15, 1, pp. 5-14.
  • Villar, F., 2016. La transición exterior de España. Del aislamiento a la influencia (1976-1996). Madrid: Marcial Pons.
  • Viñas, A., 2003. En las garras del águila. Los pactos con Estados Unidos de Francisco Franco a Felipe González (1945-1995). Barcelona: Crítica.
  • Whitehead, L. (ed.), 1996. The International Dimensions of Democratization. Europe and the Americas. Oxford: Oxford University Press