Normativització a la presó model de Barcelona abans de 1936

Laburpena

El present estudi analitza el procés de normativització entès com una sèrie d’activitats que cercaven sondejar l’interior del presoner amb la finalitat de corregir el pensament i el comportament del reclús. Aquesta investigació s’ha circumscrit a la Presó Model de Barcelona abans de 1936. Un dels propòsits de la investigació s’ha centrat en l’observació d’unes activitats i d’uns plantejaments teòrics per part d’uns agents amb la intenció de desenvolupar un procés normativitzador. Així, la identificació dels agents correctors ha posat en relleu el paper dels patronats de presos, del metge antropòmetre de la presó Model, Joan Soler i Roig, i del psicòleg català Joaquim Fuster (1901-1985). Tots tres agents intentaren explorar, per diferents vies, la moral del delinqüent. D’altres agents, promotors de la construcció de la Model com Pere Armengol (1837-1896) o Ramon Albó (1872-1955), han permès entendre i estudiar la planificació de la presó Model des del correccionalisme. Des de la seva anàlisi s’han pogut examinar els orígens de la presó Model, la seva planificació arquitectònica, el sistema penitenciari i la seva regulació a través de la gestió quotidiana del presoner, encaminat tot plegat a reduir la reincidència. L’estratègia d’intervenció cap als presoners per part dels agents ha servit, a més, per provar l’existència d’una tecnologia psicològica que anava dirigida a explorar el pensament del reu. És doncs a partir de la revisió d’aquesta tecnologia psicològica que hem pogut analitzar els tests psicològics realitzats per Fuster que mesuraven la moral delictual, o les entrevistes dels patronats de presos que cercaven modificar o guiar el comportament dels presoners. D’altra banda, la presència a la Model d’anarquistes, comunistes i transsexuals fomentà una sèrie de registres documentals que hem recollit dins de l’àmbit de la normativització sexual i política. Aquests registres han permès constatar la visió que tenien alguns dels presoners, desenvolupant discursos propis en alguns àmbits, i la resistència que oposaren a la normativització a través de l’exercici del nudisme, de crítiques contra la gestió penitenciària als diaris o fomentant motins dins de la presó.