Natura cívicaciència, territori i ciutat al parc de la ciutadella a principis de segle xx

Resumen

La recerca realitzada com a tesi doctoral ha estudiat el parc de la Ciutadella com a espai urbà privilegiat en la configuració de concepcions de la natura i d'un estil determinat de popularització de les ciències naturals als públics urbans de principis del segle XX. Ha analitzat els règims d’exhibició vinculats a la història natural que s’hi van desplegar per a situar-los en el context polític i social de l’època. L’estudi s’ha centrat en un període acotat de la història del parc, que comença l’any 1906 amb la creació de la Junta autònoma de Ciències Naturals, la qual posà en marxa un ambiciós programa de popularització de les ciències naturals. Per tal d'assolir els objectius, s’ha centrat la recerca a mirar de comprendre l'abast i significació de tres exposicions científiques endegades com part d’aquell programa: l’escultura del mamut a escala natural que s’instal·là al parc a finals de 1907 i que avui encara es conserva al parc; la col·lecció de grans blocs de roca que s’inicià aquell mateix any i que en el curs de tres anys assolí més d’un centenar d’exemplars, els quals romangueren exposats davant del Museu Martorell fins al 1929; i la gran exposició de piscicultura i pesca que s’organitzà, l’any 1912, a l’interior i als voltants del Castell dels Tres Dragons, que fou el precedent que marcà el vincle amb les ciències naturals, ara ja centenari, de l’edifici que havia sigut antic Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888. L’examen dels tres projectes expositius vol comprendre, d’una banda, la concepció de natura que imbuïa el programa de la Junta, analitzar-ne l’estat de les respectives disciplines científiques i la seva traducció en termes de la museografia i de la recepció pública. Aquestes exposicions eren elements de diàleg entre experts i profans, un lloc on es podia escoltar la veu de l’autoritat, però també les veus dels públics i d’altres actors, en un moment d’institucionalització de la ciència a la ciutat. Per tot això, l’anàlisi de les instal·lacions s’ha fixat tant en les motivacions, interessos i desitjos dels qui les promovien com en les recepcions i reaccions que tingueren els públics d’aquelles iniciatives.