Sobre l’abundància i l’escassetat. Algunes consideracions des del Baix Marañón (Perú)

Resumen

Aquest article pretén reflexionar sobre les nocions d’abundància i escassetat, des d’una perspectiva antropològica i històrica. El text es basa en una recerca etnogràfica duta a terme entre els anys 2008 i el 2015 en dues comunitats de ribera del Marañón: San Jacinto i Villa Canán, indígenes kukama-kukamiria. Parlem de l’escassetat i de l’abundància percebudes i experimentades per la població de les dues comunitats, però també hi analitzem les narratives de les cròniques colonials i les dades d’estudis arqueològics i biològics recents. L’etapa colonial realçava l’abundància de recursos i l’escassetat de capacitats dels indígenes per administrar-los; en canvi, entre els indígenes kukama-kukamiria d’avui, les nocions formen part d’un contínuum lligat tant al clima com a l’organització de la vida social en una temporalitat més cíclica. Unes consideracions que en ple debat sobre canvi climàtic fan necessàries les aportacions de l’antropologia.