El cólera en Barcelona: respuestas institucionales y sociales frente a la epidemia de 1884-1885

  1. Santiago de Miguel Salanova 1
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

Revista:
Rubrica contemporanea

ISSN: 2014-5748

Any de publicació: 2023

Títol de l'exemplar: Itineraris transnacionals i transferències culturals en l'espai atlàntic (1823-1900)

Volum: 12

Número: 23

Pàgines: 121-156

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/RUBRICA.271 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Rubrica contemporanea

Objetivos de desarrollo sostenible

Resum

Aquest article s'acosta a l'última epidèmia de còlera viscuda per Barcelona el segle XIX, des de plantejaments analítics i interpretatius relacionats amb dos períodes. En primer terme, s'explorarà el context on la ciutat es va veure amenaçada per la possible introducció de la malaltia i per la declaració epidèmica després de la presentació d'uns primers casos aïllats, tot posant l'èmfasis no sols en les mesures preventives establertes per les autoritats locals, sinó també als plans de reordenament institucional que llavors es van pensar com a necessaris per a la millora generalitzada de la salut pública urbana a mig termini. En segon lloc, s'estudiarà la conjuntura immediatament anterior i coincident amb el desenvolupament de l'epidèmia, tot observant tres escenaris específics. En aquest sentit, s'atendran els plans de contenció dissenyats pels organismes sanitaris, la incidència poblacional i socioespacial de l'afecció i les diferents actituds i comportaments presentats entre el veïnat. En última instància, es generarà una contraposició entre la resistència activa i la solidaritat col·lectiva o l'auxili mutu que podien detectar-se durant l'embat del còlera.

Referències bibliogràfiques

  • AGUILERA, Mathieu, “Les alcaldes de barrio de Madrid (1834-1840): une police urbaine de voisinage entre ancien et nouveau régime”, Nuevo Mundo, Mundos Nuevos (2017).
  • ALAY, Montserrat, Aprenents i minyones: la infancia abandonada a la Barcelona del vuit-cents, Barcelona, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, 2003.
  • ALCAIDE, Rafael, “La reglamentación de la prostitución en la Barcelona de la Restauración (1870-1890)”, Hispania, 218 (2004).
  • ALDABA, Jesús, “La epidemia de cólera de 1855. Su impacto en Euskal Herria, según los registros civiles y parroquiales”, Antzina, 31 (2021).
  • ARCHIVO DE LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA.
  • ARCHIVO DE VILLA DE MADRID, Libro de Actas del Ayuntamiento de Madrid.
  • ARRIZABALAGA, Jon, “Hospitals, Història i Medicina: l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona”, en VV. AA., Actes de la VIII Trobada d’Història de la Ciéncia i de la Tècnica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2006.
  • ARXIU MUNICIPAL CONTEMPORANI DE BARCELONA, Actes del Consell Plenari, Governació.
  • AUSÍN, Josep Lluís, “L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 1902: continuació del model tradicional”, Gimbernat, 39 (2003).
  • AUSÍN, Josep Lluís, Hospitals provisionals a la Barcelona del segle XIX: les crisis sanitàries, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2002.
  • BÁGUENA, María José, “Jaume Ferrán y su papel en las epidemias de cólera de Valencia”, Anales (Reial Academia de Medicina de la Comunitat Valenciana) , 12 (2011).
  • BALDWIN, Peter, Contagion and the State in Europe, 1830-1930, Cambridge, Cambridge University Press, 1999, https://doi.org/10.1017/CBO9780511497544.
  • BARNES, David S., The Great Stink of Paris and the Nineteenth-Century Struggle against Filth and Germs, Baltimore, The Johns Hopkins University Press, 2006, https://doi.org/10.1353/book.3223.
  • Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, 1883.
  • BONAMUSA, Francesc, y SERRALLONGA, Joan, Del roig al groc. Barcelona, 1868-1871. Quintes i epidémies, Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona, 1995.
  • BORNSIDE, George H., “Jaime Ferran and preventive inoculation against cholera”, Bulletin of the History of Medicine, 55/4 (1981).
  • BOSCH, Alberto, Memoria de las medidas adoptadas para contener la invasión del cólera en 1885, Madrid, Imp. y Lit. Municipal, 1885.
  • BRIGGS, Asa, “Cholera and Society in the Nineteenth Century”, Past & Present, 19 (1961), pp. 76-96, https://doi.org/10.1093/past/19.1.76.
  • CALVO, Manuel Ángel, “El cólera morbo de 1885 en Sevilla y sus consecuencias sociales”, Ayer, 110 (2018), https://doi.org/10.55509/ayer/110-2018-09.
  • CAMPOS, Gustavo, “Las denuncias de vecinos como mecanismos de control sanitario en Concepción (1890-1902)”, Tiempo y Espacio, 35 (2015).
  • CAPDEVILA, Heriberto, Apuntes histórico-estadísticos de la epidemia colérica de 1885 en Barcelona, Barcelona, Sucesores de N. Ramírez y Cía, 1887, pp. 20-21.
  • CARRERAS, Lluís, y SOLÁ, Baldomer, “Las epidemias de cólera en Bonn, Ginebra y Barcelona consideradas bajo el punto de vista etiológico”, Gaceta Médica Catalana, 20 (1884).
  • CLADELLAS, M. Asunción, “El cólera de 1834 en Barcelona”, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 1995.
  • COHN, Samuel KLINE, Epidemics. Hate and Compassion from the Plague of Athens to AIDS, Oxford, Oxford University Press, 2018, pp. 163-262.
  • CROOK, Tom, “Accommodating the Outcast: Common Lodging Houses and the Limits of Urban Governance in Victorian and Edwardian London”, Urban History, 35 (2008).
  • DÁVALOS, Marcela, “La construcción de la asepsia urbana a partir de las observaciones de policía. Ciudad de México, siglo XVIII”, Nuevo Mundo, Mundos Nuevos (2017).
  • DELAPORTE, François, Disease and Civilization. The Cholera in Paris 1832, Cambridge (Mass.), MIT Press, 1986.
  • Diario de Barcelona, 1884, 1885.
  • DÍAZ, Luis, “El cólera de 1885 en Madrid: catástrofe sanitaria y conflicto social en la ciudad epidemiada”, en VV. AA., Veinticinco años después. Avances en la Historia Social y Económica de Madrid, Madrid, UAM, 2014.
  • Diluvio, El, 1884, 1885.
  • DIRECCIÓN GENERAL DE BENEFICENCIA Y SANIDAD, Boletín de estadística demográfico-sanitaria: cólera morbo-asiático en España durante el año de 1885, Madrid, Ministerio de la Gobernación, 1887.
  • EVANS, Richard J., “Epidemics and Revolutions: Cholera in Nineteenth-Century Europe”, Past & Present, 120 (1988).
  • EVANS, Richard J., Death in Hamburg: society and politics in the cholera years, Oxford, Oxford University Press, 1987.
  • FERNÁNDEZ GARCÍA, Antonio, Epidemias y sociedad en Madrid, Barcelona, Vicens Vives, 1985.
  • FERNÁNDEZ SANZ, Juan José, 1885: el año de la vacunación Ferrán. Trasfondo político, médico, sociodemográfico y económico de una epidemia, Madrid, Ramón Areces, 1990.
  • Gaceta Médica Catalana, 1885.
  • GARCÍA FARÍA, Pedro, Proyecto del Saneamiento del Subsuelo de Barcelona. Tomo I. Memoria descriptiva, Barcelona, Henrich y Cía, 1893
  • GIL MAESTRE, Manuel, La criminalidad en Barcelona y en las grandes poblaciones, Barcelona, Leodegario Obradors, 1886.
  • GRABULEDA, Carles, Salut pública i creixement urbà. Política i acció social en el sorgiment de la Barcelona Contemporània, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2003.
  • HAMLIN, Christopher, “Cholera Forcing. The Myth of the Good Epidemic and the Coming of Good Water”, American Journal of Public Health, 99/11 (2009), https://doi.org/10.2105/AJPH.2009.165688.
  • HAMLIN, Christopher, Cholera: the Biography, Oxford, Oxford University Press, 2009, pp. 4-5.
  • HARDY, Anne, The Epidemic Streets: Infectious Disease and the Rise of Preventive Medicine, 1856-1900, Oxford, Clarendon Press, 1993.
  • HAUSER, Philiph, Estudios epidemiológicos relativos a la etiología y profilaxis del cólera, tomo I, Madrid, Manuel Tello, 1887.
  • HOLLAND, Michael; GILL, Geoffrey, y BURRELL (eds.), Sean, Cholera and Conflict: 19th century cholera in Britain and its social consequences, Leeds, Medical Museum Publishing, 2009.
  • HUBER, Valeska, “Pandemics and the politics of difference: rewriting the history of internationalism through nineteenth-century cholera”, Journal of Global History, 15/3 (2020), https://doi.org/10.1017/S1740022820000236.
  • HUDEMANN-SIMON, Calixte, La conquista de la salud en Europa, 1750-1900, Madrid, Siglo XXI, 2017.
  • JIMÉNEZ, Christina M., “The networked city: popular modernizers and urban transformation in Morelia, Mexico, 1880-1955”, en EDENSOR, Tim, y JAYNE, Mark (eds.), Urban Theory Beyond the West, Londres y Nueva York, Routledge, 2012.
  • JIMÉNEZ, Christina M., Making an Urban Public: Popular Claims to the City of Mexico, 1879-1932, Pittsburgh, University of Pittsburgh Press, 2019, https://doi.org/10.2307/j.ctvh4zfp0.
  • JONCOUR, Marie-Claude, “Las cuatro epidemias de cólera observadas en Barcelona durante el siglo XIX y las consecuencias que tuvieron sobre las relaciones portuarias Barcelona-Marsella”, Anales de Medicina y Cirugía, LV/242 (1975).
  • JUNTA PARTICULAR DE AUXILIOS (Distrito del Instituto, Barrio de San Pedro), Memoria de la gestión administrativa practicada por dicha junta durante la invasión colérica del año 1885, Barcelona, Casa Provincial de Caridad, 1885.
  • KISACKY, Jeanne, Rise of the Modern Hospital. An Architectural History of Health and Healing, 1870-1940, Pittsburgh, University of Pittsburgh Press, 2017.
  • KOTAR. S. L. y GESSLER. J. E., Cholera. A Worldwide History, Jefferson, McFarland & Company, 2014.
  • KUDLICK, Catherine J., Cholera in Post-Revolutionary Paris. A Cultural History, Berkeley, University of California Press, 1996.
  • LENO, Daniel, “Reacciones sociosanitarias derivadas del miedo a la muerte durante la primera pandemia de cólera a su paso por Plasencia en 1834, El Futuro del Pasado, 12 (2021), https://doi.org/10.14201/fdp202112427448.
  • LEÓN, Pilar, “Los hospitales para coléricos en la pandemia de 1885”, en VILAR-RODRÍGUEZ, Margarita; PONS-PONS, Jerónia, y BARCIELA, Carlos (coords.), Los hospitales y las pandemias en España e Italia desde una perspectiva histórica, Alicante, Universidad de Alicante, 2022.
  • LÓPEZ GAY, Antonio, “175 años de series demográficas en la ciudad de Barcelona. La migración como componente explicativo de la evolución de la población”, Biblio 3W, 1.098 (2014).
  • MARTÍN PASCUAL, José Manuel, “Aigua i societat a Barcelona entre les dues exposicions (1888-1929)”, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007
  • MARTÍNEZ, Yolanda, “La última gran epidemia del siglo XIX en Aragón: La epidemia de cólera de 1885 en Zaragoza”, Temperamentvm, 17 (2021).
  • MIGUEL, Santiago DE, “Estado de sospecha, estado de declaración. Los límites de la gobernanza municipal y sus alternativas en tiempos de epidemia. Madrid, 1885”, Revista de Demografía Histórica, 39/3 (2021).
  • MIRANDA, Miguel Ángel, “Pedro García Faría, ingeniero de caminos (y arquitecto)”, Scripta Nova, 221 (2006).
  • ORTEGA, José Antonio, y GARCÍA-MORO, Clara, “El cólera en Salamanca. Análisis comparado de las epidemias del siglo XIX”, Revista de Demografía Histórica, 38/3 (2020.
  • ORTIZ, José Antonio, “Autoridad e imagen de la epidemia. La fiebre amarilla en la Barcelona del siglo XIX”, Potestas, 11 (2017), https://doi.org/10.6035/Potestas.2017.11.5.
  • PAGE, Eduard, “La Barceloneta en transició. Una comunitat marítima urbana en el pas de la vela al vapor (1840-1900)”, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2022.
  • PANTALEÓN, Montserrat, Sopa i missa. La beneficència i la Casa de Caritat de Barcelona (1802-1913) , Barcelona, UAB, 2011.
  • PASCUAL, Cecilia M., “La epidemia de cólera como condensador de sentidos: culturas urbanas, narraciones clínicas y políticas higiénicas en Rosario, Argentina, 1886-1887”, História, Ciências, Saúde – Manguinhos, 24/2 (2017), pp. 306-307, https://doi.org/10.1590/s0104-59702017000200002.
  • PONS-PONS, Jerònia, y VILAR, Margarita, “The historical roots of the creation of the Catalan private-public hospital model: c. 1870-1935”, Journal of Evolutionary Studies in Business, 6/1 (2021), https://doi.org/10.1344/jesb2021.1.j083
  • Publicidad, La, 1884, 1885
  • PUERTO, Francisco Javier, y COBO, Josefa, “El Laboratorio Municipal de Madrid en el último tercio del siglo XIX”, Dynamis, 3 (1983).
  • PUY, Josep, Pobres, desvalguts i asilats. Caritat i beneficencia a la Catalunya del segle XIX, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2009.
  • RAMÓN, Jorge, “Cordons, vírgules i anguiles en la ciudad. Sátiras y respuestas políticas a la epidemia de cólera de 1885 en Valencia”, Historia Contemporánea, 70 (2022), https://doi.org/10.1387/hc.21956.
  • Revista de Ciencias Médicas de Barcelona, 1884, 1885, 1886.
  • RISQUES, Manel, “L’epidèmia del còlera a Barcelona, 1884-1885”, L’Avenç, 79 (1985).
  • ROCA, Antoni, “La higiene urbana com a objectiu: notes sobre la historia de L’Institut Municipal de la Salut (1891-1936)”, en ídem (coord.), Cent anys de salut pública a Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1991.
  • ROCA, Antoni, Història del Laboratori Municipal de Barcelona. De Ferrán a Turró, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1988.
  • RODRÍGUEZ OCAÑA, Esteban, “La labor estadística de Luis Comenge (1854-1916) en el Instituto de Higiene Urbana de Barcelona”, Dynamis, 5-6 (1985-1986).
  • ROSE, Lionel, Rogues and Vagabonds: Vagrant Underworld in Britain, 1815-1985, London, Routledge, 1988
  • ROSENBERG, Charles, The Cholera Years. The United States in 1832, 1849, and 1866, Chicago, Chicago University Press, 1962.
  • ROSS III, Richard S., Contagion in Prussia, 1831. The Cholera Epidemic and the Threat of Polish Uprising, Jefferson (NC), McFarland & Company, 2015.
  • SALAS, Pere, y PUJADAS, Joana María, “El cólera como conflicto y como factor de legitimación. Palma, 1865”, Ayer, 101 (2016).
  • SCHNEIDER, J. C., “Homeless Men and Housing Policy in Urban America, 1850-1920”, Urban Studies, 26 (1989), https://doi.org/10.1080/00420988920080071.
  • SERRALLONGA, Joan, “Epidemias e historia social. Apuntes sobre el cólera en España, 1833-1865”, Historia Social, 24 (1996).
  • SNOWDEN, Frank M., Epidemics and Society. From the Black Death to the Present, New Haven/Londres, Yale University Press, 2020.
  • SNOWDEN, Frank M., Naples in the Time of Cholera, 1884-1911, Cambridge, Cambridge University Press, 1995.
  • TATJER, Mercè, “Els barris obrers del centre històric de Barcelona”, en OYÓN, José Luis (ed.), Vida obrera en la Barcelona de entreguerras, 1918-1936, Barcelona, CCCB, 1998.
  • TATJER, Mercè, La Barceloneta. Del siglo XVIII al Plan de la Ribera, Barcelona, Los Libros de la Frontera, 1973.
  • TUTAU, Juan, El cólera, Barcelona, Sucesores de N. Ramírez y Cía, 1885.
  • VILLAR, Paco, Historia y leyenda del Barrio Chino (1900-1992) , Barcelona, La Campana, 1996.