Land, Ceramics and Seigniorial Rents in the Late Middle Agesthe Manor of Manises in the Kingdom of Valencia, c. 1400-1575

  1. Antoni Furió 1
  2. Luis Almenar Fernández 2
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

  2. 2 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

Revista:
Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural

ISSN: 1139-1472

Año de publicación: 2023

Número: 90

Páginas: 39-69

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural

Resumen

En los dos últimos siglos de la Baja Edad Media los señores experimentaron una caída sustancial de sus rentas, acentuada en el caso valenciano por el pequeño tamaño de los señoríos. La voluntad de mantener su nivel de ingresos los llevó a exigir mayores prestaciones a sus vasallos, especialmente los musulmanes, mientras que algunos, además, invirtieron en las estructuras productivas de sus territorios. Este es el caso de Manises, donde desde principios del siglo XIV se fabricaron cerámicas que atrajeron el interés de compradores de toda la Europa del momento. Esta producción, constante y sostenida durante siglos, se desarrollaba así en una villa mediana de señorío, habitada por una población mixta de musulmanes y cristianos, que aun así mantenía su carácter rural y su vinculación con el trabajo agrícola. El propósito de este trabajo es analizar las rentas del señorío de Manises a través de dos fuentes nobiliarias inéditas y excepcionales, concretamente, dos registros (un capbreu y un cappatró), fechables a comienzos del siglo XV y comienzos del XVI, respectivamente, aunque este último continuó siendo usado hasta finales de la centuria. Ambos documentos permiten observar la estructura del beneficio señorial, mostrando el peso que las rentas agrarias y aquellas derivadas de la producción cerámica tenían sobre el total. Se aborda igualmente la trayectoria de las rentas del señorío en el largo plazo, comparándolas con las de otros lugares coetáneos del reino deValencia. Finalmente, se explora la implicación de los vasallos en la agricultura y la producción cerámica.

Referencias bibliográficas

  • ALMENAR FERNÁNDEZ, Luis & FURIÓ, Antoni (in press). La industria cerámica en el medio rural. El diezmo sobre la obra de terra de Manises al final de la Edad Media. In Catherine VERNA (Ed.), Le travail dans l’entreprise rurale: pratiques, savoirs et marchés, Madrid: Casa de Velázquez.
  • AMAHJOUR, Aziz (2012). Aproximación semiótica a unidades fraseológicas españolas de temática mora y morisca. Paremia, (21), 177-86.
  • ARDIT, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social: La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja: Afers.
  • BLANCHARD, Ian (1973). Seigneurial Entrepreneurship: The Bishops of Durham and the Weardale Lead Industry, 1406-1529. Business History, (15/2), 97-111.
  • BOIS, Guy (1976). Crise du féodalisme. Paris: Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques.
  • BOIS, Guy (1992). Transformation of the Year One Thousand: The Village of Lournand from Antiquity to Feudalism. Manchester: Manchester University Press.
  • BRITNELL, Richard (1993). The Commercialisation of English Society, 1000-1500. Cambridge: Cambridge University Press.
  • BRITNELL, Richard & CAMPBELL, Bruce (Eds.) (1995). A Commercialising Economy: England 1086 to c.1300, Manchester: Manchester University Press.
  • CAMPBELL, Bruce (2000). English Seigniorial Agriculture, 1250-1450. Cambridge: Cambridge University Press.
  • CENTRO ITALIANO DI STUDI DI STORIA E D’ARTE (2017). La crescita economica dell’Occidente medievale: Un tema storico non ancora esaurito. Roma: Viella.
  • CÍSCAR, Eugenio (1977). Tierra y señorío en el País Valenciano (1570-1620). València: Del Cenia al Segura.
  • CÍSCAR, Eugenio (1997). La Valldigna, siglos XVI y XVII: cambio y continuidad en el campo valenciano. València: Diputación de València.
  • COLL, Jaume (2009). La cerámica valenciana: Apuntes para una síntesis. València: Asociación Valenciana de Cerámica.
  • COLL, Jaume (2013). Aspectos técnicos, formales y decorativos de la loza dorada valenciana del siglo XIV: Las series iniciales. In I Congreso Internacional Red Europea de Museos de Arte Islámico (pp. 311-43). Granada: Patronato de la Alhambra y Generalife/Victoria and Albert Museum.
  • CORTÉS, Josepa (1988). Els Boïl de la Scala, una història de família. Batlia, (9), 7-24.
  • CORTÉS, Josepa & PONS, Vicent (2000). Catàleg de l’arxiu dels Boïl de la Scala, senyors de Manises (Arxiu Històric Municipal de Sueca). València: Universitat de València.
  • FEBRER, Manuel Vicente (1984). L’arrendament dels drets i rendes de l’encomanda de Torrent l’any 1417. Torrens, (3), 269-71.
  • FEBRER, Manuel Vicente (1991). Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria (1234-1372). Zaragoza: Anubar.
  • FEBRER, Manuel Vicente (1994). Estructura social i activitat dels mudèjars al Picassent del segle XV. Torrens, (8), 9-22.
  • FEBRER, Manuel Vicente (1995). El arrendamiento de servicios agrícolas y sus formas de remuneración en las aljamas mudéjares valencianas. In Actas del VI Simposio Internacional de Mudejarismo (pp. 297-309). Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, Centro de Estudios Mudéjares.
  • FEBRER, Manuel Vicente (1999). Consideraciones jurídicas sobre las formas islámicas de explotación de la tierra mantenidas por los mudéjares valencianos. In Actas del VII Simposio Internacional de Mudejarismo (pp. 65-75). Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, Centro de Estudios Mudéjares.
  • FELLER, Laurent (Ed.) (2009). Calculs et rationalités dans la seigneurie médiévale: Les conversions de redevances entre XIe et XVe siècles: Actes de la table ronde organisée par le LAMOP à Auxerre les 26 et 27 octobre 2006. Paris: Publications de la Sorbonne.
  • FERRER I MALLOL, María Teresa (2002). Las comunidades mudéjares de la Corona de Aragón en el siglo XV: La población. In VIII Simposio Internacional de mudejarismo: De mudéjares a moriscos: una conversión forzada (pp. 27-153). Teruel: Instituto de Estudios Turolenses.
  • FRANCO, Alfonso (1982). La herencia patrimonial del gran cardenal de España D. Pedro González de Mendoza. Historia. Instituciones. Documentos, (9), 453-90.
  • FRANCO, Alfonso (1992). Las baronías valencianas del gran cardenal de España D. Pedro González de Mendoza. In Lluís de Santàngel i el seu temps: Congrés internacional, València 5 al 8 d’octubre 1987 (pp. 215-27). València: Ajuntament de València.
  • FURIÓ, Antoni (1982). Camperols del País Valencià: Sueca, una comunitat rural a la tardor de l’Edat Mitjana. València: Institució Alfons el Magnànim.
  • FURIÓ, Antoni (1991). Les comunitats rurals de l’Horta-Sud de l’Edat Mitjana als temps moderns. Afers: fulls de recerca i pensament, (6/11-12), 31-55.
  • FURIÓ, Antoni (1993). Crédito y endeudamiento: El censal en la sociedad rural valenciana (siglos XIV-XV). In Esteban SARASA & Eliseo SERRANO (Eds.), Señorío y feudalismo en la Península Ibérica I: SS. XII-XIX (pp. 501-34). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
  • FURIÓ, Antoni (1997). Senyors i senyories al País Valencià al final de l’Edat Mitjana. Revista d’història medieval, (8), 109-51.
  • FURIÓ, Antoni (1998). Endettement paysan et crédit dans la Péninsule Ibérique au Bas Moyen Age. In Maurice BERTHE (Ed.), Endettement paysan et crédit rural dans l’Europe médiévale et moderne: Actes des XVIIes Journées Internationales de l’Abbaye de Flaran (1995) (pp. 139-67). Toulouse: Presses Universitaires du Mirail.
  • FURIÓ, Antoni (2004). Temps de represa i creixement: La recuperació del final de l’Edat Mitjana i l’inici de la Moderna. In Emili GIRALT I RAVENTÓS (Dir.) & Josep Maria SALRACH (Coord.), Història agrària dels Països Catalans II: Edat Mitjana (pp. 181-243). Barcelona: Universitat de Barcelona.
  • FURIÓ, Antoni (Ed.) (2019). Innovative Peasants: Land Property, Investment, Work and Agrarian Change in the Late Middle Ages. 4th European Rural History Conference. Paris, September 2019.
  • FURIO, Antoni (2021a). Crédito y mercados financieros en la Península Ibérica a finales de la Edad Media: Producción historiográfica y evoluciones recientes, Mundo agrario, (22/49), e158.
  • FURIÓ, Antoni (2021b). Rents instead of Land: Credit and Peasant Indebtedness in late medieval Mediterranean Iberia: The Kingdom of Valencia. Continuity and Change, (36/2), 177-209.
  • GARCIA-OLIVER, Ferran (1991). Terra de feudals: El País Valencià en la tardor de l’Edat Mitjana. València: IVEI/Edicions Alfons el Magnànim.
  • GARCIA-OLIVER, Ferran (1999a). Sucre i creixement econòmic a la Baixa Edat Mitjana. Afers, (32), 7-11.
  • GARCIA-OLIVER, Ferran (1999b). Les companyies del trapig. Afers, (32), 167-94.
  • GARCIA-OLIVER, Ferran (2011). The Valley of the Six Mosques: Work and Life in Medieval Valldigna. Turnhout: Brepols.
  • GARCÍA PORRAS, Alberto (2008). La cerámica en azul y dorado valenciana del siglo XIV e inicios del XV. València: Museo Nacional de Cerámica y de las Artes Suntuarias González Martí.
  • GLICK, Thomas F. (1979). Islamic and Christian Spain in the Early Middle Ages. Comparative Perspective on Social and Cultural Formation. Princeton: Princeton University Press.
  • GOZÁLBEZ ESTEVE, Elia (1990). Análisis de un señorío valenciano: El marquesado de Llombay Unpublished PhD Thesis. Alicante: Universidad de Alicante.
  • GOZÁLBEZ ESTEVE, Elia (1998-99). Cristianos, mudéjares y moriscos en el marquesado de Llombai. Revista de historia moderna: Anales de la Universidad de Alicante, (17), 195-218.
  • GOZÁLBEZ ESTEVE, Elia (2006). Rentas señoriales en el marquesado de Llombai (siglos XVI-XVII). Revista de historia moderna: Anales de la Universidad de Alicante, (24), 67-122.
  • GOZÁLBEZ ESTEVE, Elia & CONSTÁN, Antonio (2012). Los vasallos moriscos del marquesado de Llombai en época de don Juan de Borja y san Francisco de Borja: Entre 1533 y 1539. València: Institut Alfons el Magnànim.
  • GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Manuel (1998). Los mudéjares andaluces (ss. XIII-XV). In Manuel GONZÁLEZ JIMÉNEZ (Ed.), Andalucía a debate y otros estudios (pp. 121-54). Sevilla: Universidad de Sevilla.
  • GUAL, Miguel (1976). Vocabulario del comercio medieval: Colección de aranceles, aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII y XIV). Barcelona: El Albir. [This book and other unpublished work by this author are digitalised in Vocabulario de Comercio Medieval. Legado Gual Camarena, https://www.um.es/lexico-comercio-medieval].
  • GUINOT, Enric (1992). Los mudéjares de la Valencia medieval: Renta y señorío. Áreas: Revista internacional de ciencias sociales, (14), 27-48.
  • GUINOT, Enric (1993). El modelo de feudalismo repoblador: Renta y señoríos en la Valencia medieval. In Eliseo SERRANO & Esteban SARASA (Coords.), Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (pp. 513-25). Vol. III. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
  • GUINOT, Enric (1997). La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: El Regne de València (segles XIII-XIV). Revista d’Història Medieval, (8), 79-108.
  • HINOJOSA MONTALVO, José Ramón (2008-2010). Ondara, señorío del duque de Gandía, a principios del siglo XV. Sharq Al-Andalus: Estudios mudéjares y moriscos, (19), 35-68.
  • LLIBRER, Antoni Josep (2014). Relaciones protoindustriales en la producción cerámica: Manises y Paterna en la segunda mitad del siglo XV. Medievalismo: Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales, (24), 213-39.
  • LÓPEZ ELUM, Pedro (1985). Los orígenes de la cerámica de Manises y Paterna (1285-1335). Manises: Ateneu cultural i recreatiu Cant i Fum.
  • LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos (2005). Nobleza y poder político en el Reino de Valencia: El reino de Valencia (1416-1446). València: Universitat de València.
  • MARTÍ, Javier, PASCUAL, Josefa & ROCA, Lourdes (2007). Entre el know-how y el mercado: El horizonte cerámico de la colonización feudal en el territorio valenciano. In Alberto GARCÍA PORRAS & Fernando VILLADA (Eds.), La cerámica medieval en entornos urbanos y rurales en el Mediterráneo medieval (pp. 79-158). Ceuta: Museo de Ceuta/Consejería de Educación, Cultura y Mujer.
  • PASTOR, José Luis (1992). Gandia en la Baixa Edat Mitjana: La vila i el senyoriu dels Borja. Gandia: La Safor/CEIC Alfons el Vell.
  • PONS, Vicent (2015). Me fonc donada la auctoritat de notari: La consolidación de la ‘auctoritas notariae’ en Valencia en el reinado de Martín el Humano (1396-1410). In Daniel
  • PIÑOL (Coord.), La auctoritas del notario en la sociedad medieval: Nominación y prácticas (pp. 105-46). Barcelona: Trialba.
  • RIERA, Antoni & FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (2004). La crisi econòmica i social al camp. In Emili GIRALT I RAVENTÓS (Dir.) & Josep Maria SALRACH (Coord.), Història agrària dels Països Catalans II: Edat Mitjana (pp. 119-79). Barcelona: Universitat de Barcelona.
  • TORRÓ, Josep (2008). Del almagram a las particiones de frutos: Las cargas agrarias en las aljamas musulmanas del reino de Valencia. In Rafael VALLEJO (Ed.), Los tributos de la tierra: Fiscalidad y agricultura en España (siglos XII-XX) (pp. 175-212). València: Universitat de València.
  • VALLDECABRES, Rafael (2002). El cens de 1510: Relació de focs valencians ordenada per les corts de Montsó. València: Universitat de València.
  • VICIANO, Pau (1989). Catarroja: Una senyoria de l’Horta de València en l’època tardomedieval. Catarroja: Ajuntament de Catarroja.
  • VICIANO, Pau (2003). Pagesos que innoven: La petita explotació en les transformacions agràries de la fi de l’Edat Mitjana. In Miquel BARCELÓ (Ed.), El feudalisme comptat i debatut: Formació i expansió del feudalisme català (pp. 503-22). València: Universitat de València.