La incidencia de los requisitos de especial trascendencia constitucional española y del perjuicio importante europeo en la protección

Resum

El col·lapse provocat per l’èxit dels recursos ha obligat el legislador espanyol i europeu a endurir-ne els requisits d’ admissió. A partir de dos criteris indeterminats, el d’especial transcendència constitucional exigit a la Llei orgànica 6/2007, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional i el de perjudici important previst en el Protocol núm. 14 al Conveni Europeu, a ambdós tribunals se’ls ha confiat la tasca d’aturar les demandes i d’agilitzar-ne els processos d’admissió. Les dues jurisdiccions s’han centrat durant aquests anys a concretar els criteris que identificaven els dos requisits sense que els avenços siguin determinants, perquè queden encara molts interrogants per resoldre sobre el seu contingut. L’exigència de justificació de l’especial transcendència constitucional i l’ampli marge del Tribunal per a no admetre els recursos per incompliment o manca del requisit han suposat un fre per als recurrents i han provocat un sentiment d’ inseguretat jurídica. Tampoc l’incident de nul·litat d’actuacions previst a la Llei, atesa la seva deficient regulació, ha permès temperar la repercussió de l’objectivació de l’empara. Una reforma que ha validat el Tribunal d’ Estrasburg, tot deixant sense protecció les vulneracions de drets que no transcendeixin del cas individual.