Técnicas de evaluación en educación primaria y secundaria

Resumen

La evaluación de rendimiento o del desempeño ha ido evolucionando conceptualmente, vinculándose a sus usos (sumativo y formativo) y a los escenarios del sistema educativo sobre los que pretende informar: el logro de cada estudiante, los niveles de desempeño a los que llegan las diversas instituciones educativas, los programas y/o materias y los sistemas educativos. De ahí que se conciban desde diversas perspectivas, como evaluaciones a gran o pequeña escala, o como evaluaciones para orientar/guiar el proceso educativo o para certificar el rendimiento adquirido en programas, instituciones o sistemas. Dentro de este amplio marco de usos, también se identifican una gran diversidad de técnicas y procedimientos. Sin embargo, cuando se intenta evaluar, mediante planes de evaluación a gran escala (como, por ejemplo, proyectos internacionales -PISA, TIMSS o PIRLS…- o nacionales –evaluaciones diagnósticas-), una información que suele estar ausente en los cuestionarios de contexto es el tipo de evaluación que se realiza en el aula por parte del profesorado. La evaluación que realizan los y las docentes en el aula es, probablemente, uno de los aspectos clave que impactan en mayor grado en el proceso de enseñanza-aprendizaje del alumnado. Y, a su vez, condiciona muchas de las percepciones de los y las estudiantes acerca del modo en que son valorados por los/las docentes (justa o injustamente, adecuadamente según el modo de trabajar en las clases, etcétera), conllevando consecuencias importantes para el auto-concepto del sujeto, su resiliencia, competencias emocionales, abandono escolar o el valor social que le da a la educación de manera subjetiva. El problema se da cuando intentamos evaluar la capacidad de las instituciones y/o sistemas educativos a partir de pruebas estandarizadas y, a la par, desconocemos el modo en que en las unidades evaluadas se realiza la evaluación. En muchas ocasiones se ha enfatizado la necesidad de que exista coherencia entre el modo en que se enseña en el aula, el modo en que se evalúa y, cuando realizamos evaluaciones a gran escala, el modo en que se dé más o menos cercanía entre la evaluación interna y la externa. En este trabajo nos planteamos analizar el tipo de técnicas de evaluación que se utilizan en el aula por parte del profesorado de Primaria y Secundaria, así como los criterios que las guían y el modo en que utilizan la información. Para ello, tomamos como fuente de información al profesorado y al alumnado, con la finalidad de poder contrastar ambas perspectivas y, a partir de ello, poder disponer de una imagen más realista acerca del modo en que se realiza la evaluación. Dentro del proyecto I+D+i Secs-Evalnec (“Sistema educativo y Cohesión Social: un modelo de evaluación de necesidades”; Ref. EDU2012-34734), estimamos imprescindible que en los cuestionarios de contexto dirigidos a docentes y estudiantes pudiéramos recoger dicha información. Por ello, en este trabajo aportamos una primera aproximación exploratoria acerca del modo en que se realiza la evaluación en el aula, basándonos en el conjunto de ítems que hemos desarrollado en el proyecto para dichos cuestionarios. Un aspecto adicional es que es de los pocos estudios que se realizan para conocer cómo se plasman estos procesos en la realidad de nuestro país. Los resultados ponen de manifiesto que, pese a haber pasado por diversos enfoques educativos (desde una pedagogía basada en objetivos, actividades y tareas, hasta la tan mencionada referida a competencias), la realidad es que la evaluación presenta muchas debilidades, tanto respecto a la formación del profesorado para llevarla a cabo, como en cuanto a los criterios y las técnicas usuales. L'avaluació de rendiment o de l’exercici ha anat evolucionant conceptualment, vinculant-se als seus usos (sumatiu i formatiu) i als escenaris del sistema educatiu sobre els quals pretén informar: l'assoliment de cada estudiant, els nivells d'acompliment a què arriben les diverses institucions educatives, els programes i/o matèries i els sistemes educatius. Per això es conceben des de diverses perspectives, com ara avaluacions a gran o petita escala, o com a avaluacions per orientar/guiar el procés educatiu o per certificar el rendiment adquirit en programes, institucions o sistemes. Dins aquest ampli marc d'usos, també s'hi identifiquen una gran diversitat de tècniques i procediments. Tot i això, quan s'intenta avaluar, mitjançant plans d'avaluació a gran escala (com, per exemple, projectes internacionals -PISA, TIMSS o PIRLS…- o nacionals –avaluacions diagnòstiques-), una informació que sol estar absent en els qüestionaris de context és el tipus d'avaluació que fan a l'aula. L'avaluació que fan els i les docents a l'aula és, probablement, un dels aspectes clau que impacten més en el procés d'ensenyament-aprenentatge dels i les estudiants. I, alhora, condiciona moltes de les percepcions de l'alumnat sobre la manera com son valorats pels/les docents (justament o injustament, adequadament segons la manera de treballar a les classes, etcètera), comportant conseqüències importants per a l'autoconcepte del subjecte, la seva resiliència, competències emocionals, abandonament escolar o el valor social que dóna a l'educació de manera subjectiva. El problema es dóna quan intentem avaluar la capacitat de les institucions i/o sistemes educatius a partir de proves estandarditzades i, alhora, desconeixem la manera com es realitza l'avaluació en les unitats avaluades. Moltes vegades s'ha emfatitzat la necessitat que hi hagi coherència entre la manera com s'ensenya a l'aula, la manera com s'avalua i, quan realitzem avaluacions a gran escala, la manera com es doni més o menys proximitat entre la avaluació interna i externa. En aquest treball ens plantegem analitzar el tipus de tècniques d'avaluació que s'utilitzen a l'aula per part del professorat de Primària i Secundària, així com els criteris que les guies i la manera com utilitzen la informació. Per això, prenem com a fonts d'informació el professorat i l'alumnat, amb la finalitat de poder contrastar ambdues perspectives i, a partir d'això, poder disposar d'una imatge més realista sobre la manera com es fa l'avaluació. Dins el projecte I+D+i Secs-Evalnec (“Sistema educatiu i Cohesió Social: un model d'avaluació de necessitats”, Ref. EDU2012-34734), estimem imprescindible que en els qüestionaris de context adreçats a docents i estudiants poguéssim recollir aquesta informació. Per això, en aquest treball aportem una primera aproximació exploratòria sobre la manera com es realitza l'avaluació a l'aula, basant-nos en el conjunt d'ítems que hem desenvolupat al projecte per a aquests qüestionaris. Un aspecte addicional és que és dels pocs estudis que es fan per conèixer com es fan aquests processos en la realitat del nostre país. Els resultats posen de manifest que, malgrat haver passat per diversos enfocaments educatius (des d'una pedagogia basada en objectius, activitats i tasques, fins a la referida a competències), la realitat és que l'avaluació presenta moltes debilitats, tant pel que fa a la formació del professorat per dur-la a terme, com pel que fa als criteris i les tècniques usuals. Evaluation has evolved conceptually, being linked to its uses (summative, evaluation and assessment) and to the scenarios of the educational system on which it intends to report: the achievement of each student, the performance levels reached by the various educational institutions, programs and/or subjects and educational systems. Hence, it is conceived from various perspectives, as large or small-scale assessments, or as assessments to guide/guide the educational process or to certify the performance acquired in programs, institutions or systems. Within this broad framework of uses, a great diversity of techniques and procedures can also be identified. However, when an attempt is made to assess, through large-scale assessment schemes (such as, for example, international projects -PISA, TIMSS or PIRLS...- or national ones -diagnostic assessments-), an information that is usually absent in the context questionnaires is the type of assessment they carry out in the classroom. The evaluation carried out by teachers in the classroom is probably one of the key aspects that have the greatest impact on the teaching-learning process of students. And, in turn, it conditions many of the students' perceptions about the way they are evaluated by teachers (fairly or unfairly, appropriately according to the way they work in class, etc.), with important consequences for the subject's self-concept, resilience, emotional competencies or the social value they give to education. The problem arises when we try to evaluate the capacity of institutions and/or educational systems based on standardized tests and, at the same time, we do not know how the evaluation is carried out in the units being evaluated. On many occasions it has been emphasized the need for coherence between the way in which the classroom is taught, the way in which it is evaluated and, when we carry out large-scale evaluations, the way in which there is more or less closeness between internal and external evaluation. In this paper we propose to analyze the type of evaluation techniques used in the classroom by primary and secondary school teachers, as well as the criteria that guide them and the way in which they use the information. For this purpose, we took teachers and students as sources of information, in order to be able to contrast both perspectives and, from this, to have a more realistic picture of the way in which evaluation is carried out. Within the Secs-Evalnec project ("Educational System and Social Cohesion: a needs assessment model"), we consider it essential to collect this information in the context questionnaires addressed to teachers and students. Therefore, in this paper we provide a first exploratory approach to the way in which evaluation is carried out in the classroom, based on the set of items that we have developed in the project for these questionnaires. An additional aspect is that this is one of the few studies that have been carried out to find out how these processes are carried out in the reality of our country. The results show that, despite having gone through various educational approaches (from a pedagogy based on objectives, activities and tasks, to the much-mentioned one based on competencies), the reality is that assessment has many weaknesses, both in terms of teacher training to carry it out, and in terms of the criteria and techniques used.