(Post)humanidad y alteridad en la narrativa reciente de ciencia ficción de nnedi okorafor y mike carey (2014-2021)

Resum

Aquesta tesi doctoral analitza les representacions de (post)humanitat i alteritat en diversos textos recents de ciència-ficció dels autors anglòfons Nnedi Okorafor i Mike Carey. El corpus d'aquest treball inclou deu textos: Lagoon (2014), LaGuardia (2019) i la trilogia Binti (2015-2018), totes obres de Nnedi Okorafor, i The Girl with All the Gifts (2014), The Boy on the Bridge (2017) i la trilogia Rampart (2020-21), escrites per Mike Carey sota el pseudònim M. R. Carey. La meva tesi explora com ambdos autors aporten noves perspectives en torn al concepte de (post)humanitat en un moment de desenvolupament tecnològic i crisi mediambiental com és la segona dècada del segle XXI, en el qual la literatura entre moltes altres disciplines artístiques i no artístiques mostra gran interés per les relacions que s'estableixen entre el (post)humà i el no-humà sigui aquest últim animal, ciborg o alienígena i la relació d'aquests amb l'entorn. Les perspectives oferides per Okorafor i Carey en les obres analitzades relacionen els distints problemes ecològics actuals amb els canvis en la identitat humana que es reflecteixen als seus textos i que parteixen de la responsabilitat humana per la crisi mediambiental i l'extinció masiva d'espècies. És per això que el concepte d'alteritat és central en aquesta tesi, ja que les narratives seleccionades qüestionen l'antropocentrisme i plantegen un model planetari basat en la cooperació i la celebració de la diversitat d'identitats. Aquesta tesi contextualitza inicialment la ciència-ficció com a gènere literari al llarg de la història i l'associa a la disciplina ecocrítica, centrant-se en els conceptes filosòfics d'humanitat i no-humanitat, així com de cultura i naturalesa, que constitueixen l'aparell teòric que articula aquesta investigació. Mitjançant una lectura exhaustiva dels textos seleccionats, aquesta tesi explora com la (post)humanitat es relaciona amb la (post)naturalesa i com les transformacions identitàries dels personatges que aquests retraten plantegen qüestions ètiques sobre el tractament (post)humà de l'alteritat. Les conclusions a les quals s'arriba en aquesta recerca posen èmfasi en el caràcter esperançador de les narratives analitzades, que plantegen de forma poc habitual en el gènere de ciència-ficció la possibilitat d'un futur on el (post)humà pot coexistir amb l'Altre en un context (post)natural a partir de la inclusió i la cooperació. Malgrat les diferències existents entre els textos de tots dos autors, aquests mostren connexions en la seva representació de la tecnologia com a potencial vehicle per a la (re)construcció de futurs sostenibles entre el (post)humà i el seu entorn, malgrat que el món (post)natural es representi com un lloc de conflicte i de difícil adaptació i que manté latent un rerefons antropocèntric. Així i tot, els textos analitzats semblen mostrar interés per descentralitzar la figura de l'humà i reflectir la importància de donar veu a altres realitats i identitats. Una de les conclusions aconseguides en aquest treball té a veure amb la important contribució de la ciència-ficció, un gènere tradicionalment percebut com escapista i purament dedicat a l'entreteniment, a l'obertura de noves vies de debat, no sols des del camp de l'ecocrítica, sinó també en la societat del segle XXI i en plena crisi ecològica, ja que ofereix futurs potencials en els quals l'ésser humà pot aconseguir un equilibri planetari a través de projectes socials cooperatius que evitin la centralitat de l'experiència humana.