Culturalisme. Psicologia social de la diferència cultural

Laburpena

La tesi parteix de la situació actual en la qual el culturalisme, és a dir el discurs que remarca lexistència de les diferències culturals entre els humans, sestà difonent ràpidament. El culturalisme assumeix, en diferents graus i mesures, que les persones sorganitzen en grups culturals, és a dir que una persona es pot descriure, explicar i valorar en termes de la cultura o cultures de les que forma part, i que totes les cultures són iguals en quant al seu status ontològic i per tant igualment valuoses i respectables. Aquesta abstracció de la història deixa fora el marc de relacions de poder que les constitueixen en un moment determinat. La tesi consisteix en la descripció crítica daquesta situació i els seus efectes així com en la defensa de la hipòtesi que la cultura és una construcció social i no pas lespai donat o real des del qual es construeix la realitat. Per tal de sostenir aquesta hipòtesi en primer lloc recordo que la idea de cultura és un concepte modern, amb un origen concret i uns usos definits en un context històric i polític precís. Un recorregut històric en el qual es consolida (es torna sòlida) i ocupa a poc a poc, però de forma inexorable, lespai discursiu de la descripció, lexplicació i lavaluació dels diferents grups socials. La cultura acaba sent un concepte totalitzador que es constitueix en lespai, neutre, a linterior del qual tenen lloc els processos històrics i socials. Tan sols el terreny damunt del qual es dirimeixen les relacions de poder. Defensar que la cultura és una construcció social permet retornar-la a lespai humà del qual no hauria dhaver sortit, desdivinitzarla i desnaturalitzarla, i invertir la concepció habitual que allò social és un producte cultural per tal dafirmar el contrari, que allò cultural és un producte social. Daquesta manera, la idea que la realitat de la cultura no és sinó una construcció social permet analitzar-ne críticament els efectes que produeix en la gestió dels individus moderns. Sobretot els efectes de categorització i de legitimació dels prejudicis i de la discriminació que provoca. Això és perquè la idea de cultura legitima determinades construccions que permeten determinades relacions de poder en elaborar suposades descripcions objectives dun cert estat de les coses (tal i com també fan les idees de raça, sexe o individu). Per aquesta raó en la tesi es proposa que si es vol treballar en i per a una psicologia social crítica aquesta no pot partir de la base del culturalisme per a fer-ho. Això es concreta al llarg de la tesi en el plantejament dels problemes que comporta lús darguments culturalistes en alguns espais de crítica com ara la crítica al racisme, la crítica a les visions essencialistes de la cultura, la crítica a la globalització, la crítica relativista al realisme, i, finalment, la crítica a la identitat singular, unitària i autònoma de la modernitat. La tesi conclou amb la proposta de revisar els conceptes tradicionals de si mateix i de situació per a treballar en una psicologia social que no necessiti la idea de cultura. The thesis has, as its starting point, the observation that culturalism, the discourse that emphasizes the existence of cultural differences between humans, is spreading rapidly. Culturalist discourse assumes that people is organized in cultural groups, so that a person can be described, explained and evaluated in terms of the culture or cultures to which it belongs. At the same time, culturalism assumes that all cultures have the same ontological status, and are, therefore, equally valid and respectable. This abstract belief fails to handle the power relationships that constitute cultural differences as a modern notion. The thesis consists on a critical description of this situation and its effects, in order to discuss the hypothesis that culture should be seen as a social construction and not the given or real space where reality is constructed. To discuss the hypothesis I remind that culture is more a modern concept than a real thing you find easily in real life. That means that the concept has a particular origin and well-defined uses in a precise historical and political context. During its history, culture consolidated simultaneously as a concept and as a reality, and in doing so, it occupied the discursive place for description, explanation and evaluation of the different social groups. Culture has become in this way a totalising concept that occupies an allegedly neutral space inside which historical and social power relationships take place. But to defend that culture is a social construction allows us to return it to the human place where it belongs, it avoids the usual hypostases of culture and it inverts the common idea that social world is a cultural product, to affirm exactly the contrary: that the very idea of culture is a social product. That also allows the analysis of the effects that produces on the management of modern individuals the idea that there are cultural differences. Most importantly, we can analyse the effects of categorization and prejudice justification that the idea of cultural differences generates. Actually, culture accomplishes it because it legitimates asymmetric power relationships through the description of a supposedly objective state of things (similar to the functioning of the modern notions of race, sex or individuality). This is the reason why in this thesis I suggest social psychology not to use the concept of culture. In order to explain the problems of using culturalist arguments I discuss racism, essentialist visions of culture, globalisation, relativism and identity. Finally, I suggest that the revision of the interactionist concepts of self and situation could lead us to a social psychology without the necessity of the notion of culture.