"Igual que en su casa"la construcción del paciente hospitalario en las clínicas quirúrgicas de la Barcelona de 1900

  1. Alfons Zarzoso 1
  1. 1 Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Journal:
Dynamis: Acta hispanica ad medicinae scientiarumque historiam illustrandam

ISSN: 0211-9536

Year of publication: 2022

Volume: 42

Issue: 1

Pages: 95-123

Type: Article

DOI: 10.30827/DYNAMIS.V42I1.26891 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Dynamis: Acta hispanica ad medicinae scientiarumque historiam illustrandam

Abstract

The objective of this study was to highlight the role in configuring hospital patients of surgical clinics created in Barcelona during the last two decades of the 18th century, as a part of a general medicalization process in contemporary society. The clinic of gynecologist Miquel A. Fargas (1858-1916) is taken as reference to understand the reasons for a new medical and business strategy that grants centrality to the patient in a novel medical scenario under the control of professionals. The setting of the surgical clinic is constituted as a domestic hospital and favors a psychological change in the relationship of patients with new medical practices, far from the collective imaginary of the old general charity hospital. This process takes place in the name of the effectiveness and efficiency of the private surgical clinics, which in turn delimit medical specialties and diminish the agency of patients, who gain in physical and emotional wellbeing but lose in identity. This care model prospered and proliferated during the first third of the 20th century in a competitive socioeconomic context experiencing growth. This report points to the decisive contribution of the clinic, which becomes the hegemonic care space in the mid-20th century, to the medicalization of most of Catalan society.

Bibliographic References

  • Adams, Annmarie, and Thomas Schlich. “Design for control: surgery, Science, and space at the Royal Victoria Hospital, Montreal, 1893-1956.” Medical History 50 (2006): 303-324.
  • Alonso Duat, José C. “Ensayo biográfico para una historia de la medicina española: Miquel A. Fargas Rocas, vida y obra de un ginecólogo.” Phd. Diss. Universitat de Barcelona, 1968.
  • Altabás, Julio. “Tumores del ovario. La ovariotomía en Barcelona.” El Siglo Médico, Ago 24, 1890, 534-536.
  • Altabás, Julio. “Clínica oftalmològica del Doctor Barraquer.” El Siglo Médico, Jul 26, 1891, 465-469.
  • Altabás, Julio. “Clínica oftalmològica del Doctor Barraquer.” El Siglo Médico, Ago 2, 1891, 481-483.
  • Arnabat, Ramon, and Montserrat Duch. Historia de la sociabilidad contemporánea: del asociacionismo a las redes sociales. Valencia: PUV, 2014.
  • Arqués, Josep. Cinc estudis històrics sobre la Universitat de Barcelona (1875-1895). Barcelona: Columna, 1985.
  • Arrizabalaga, Jon. “La teoria de la ciencia de Ludwik Fleck (1896-1961) y la historia de la enfermedad.” Dynamis 7-8 (1987-88): 473-481.
  • Barceló-Prats, Josep, and Deborah Bekele. “Historical roots of hospitalcentrism in Catalonia, 1917-1980.” Journal of Evolutionary Studies in Business 6 (2021): 156-181.
  • Barceló-Prats, Josep, and Josep M. Comelles. L’evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya (1849-1980). Manresa: PAHCS-COMB, 2020.
  • Barnosell, Genís.Orígens del sindicalisme català. Vic: Eumo, 1999.
  • Busfield, Joan. “The concept of medicalisation reassessed.” Sociology of Health and Illness XXXIX, no. 5 (2017): 759-774.
  • Cabrera, Manuel. “Las Siervas de María Ministras de los Enfermos: un acercamiento a través de las cartas de María Soledad Torres Acosta, su fundadora.” In X Congreso virtual sobre Historia de las Mujeres, 79-93. Jaén: Archivo Histórico Diocesano de Jaén, 2018.
  • Cardenal, Salvador. Clinicum.Casa de Curación Quirúrgica del Dr. Cardenal. Noticia descriptiva y reglamento. Barcelona: Tip. Salvat, 1899.
  • Calbet Camarasa, Josep M. Premsa sanitària a Catalunya, 1763-1939. Manresa: PAHCSCOMB, 2013.
  • Comelles, Josep M. Stultifera Navis. La locura, el poder y la ciudad. Lleida: Milenio, 2006.
  • Comelles, Josep M. “From superstition to folk medicine. The transition from a religious to a medical concept.” Medicine Anthropology Theory 3, no 2 (2016): 269-305.
  • Comelles, Josep M., Elisa Alegre, and Josep Barceló-Prats. “Del hospital de pobres a la cultura hospitalo-céntrica. Economía política y cambio cultural en el sistema hospitalario catalán.” Kamchatka. Revista de análisis cultural X (2017): 57-85.
  • Comelles Josep M., Francesc Valls, and Josep Barceló-Prats. “La bogeria a Barcelona (1592- 1854): de la tutela dels orats a la seva medicalització.” In Barcelona Hospitalària, edited by Alfons Zarzoso, and Josep Barceló-Prats. Barcelona: MUHBA-Pòsits, 2022.
  • Duch, Montserrat. “El mutualismo en Cataluña. La incipiente construcción desde debajo de la ciudadanía social (1890-1936).” Historia Contemporánea LXI (2019) 797-833.
  • Fàbregas Camps, Marta G. “Història de la Neurologia a Catalunya. De l’any 1882 a l’any 1949.” Phd. Diss, Universidad Autónoma de Barcelona, 1992.
  • Fajula, Sara. “Las ilustraciones del cuerpo femenino en el Tratado de ginecología de Miquel A. Fargas Roca (1910).” Dynamis 33, no 1 (2013): 139-168.
  • Fargas, Miquel A. “Origen e historia de la clínica. Descripción de la misma. Salas de operaciones y material.” Anuario de la Clínica del Dr. Fargas I (1892): 5-58.
  • Fargas, Miquel A. Tratado de Ginecología. Barcelona: Salvat, 1903 y 1910.
  • Fernández-Victorio, Francisco. El dispensario oftalmológico del Hospital de la Santa Cruz de Barcelona. Barcelona: Moderna de Guinart y Pujolar, 1905.
  • Frampton, Sally. Belly-Rippers, Surgical Innovation and the Ovariotomy Controversy. Cham: Springer Nature, 2018.
  • Fuentes Milà, Sergio. Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Entre la ciència i l’arquitectura. Barcelona: RACAB, 2018.
  • González Iglesia, M. Elena, Manuel Amezcua, and José Siles. “El título de enfermera en España a través del análisis documental: el caso de las Siervas De María, Ministras de los Enfermos.” Temperamentvm VI, no 12 (2020).
  • Grabuleda, Carles. “Los límites de la acción social en la España del siglo XIX. Asistencia y salud pública en los orígenes del Estado liberal.” Hispania LX, no 205 (2000): 597-622.
  • Huguet, Teresa. “Una reflexió historiogràfica sobre l’hospital com a espai de medicalització.” Gimbernat 42 (2004): 41-44.
  • Johannisson, Karin. Los signos: el médico y el arte de la lectura del cuerpo. Barcelona: Melusina, 2006.
  • Jones, Colin. “The construction of the hospital patient in Early Modern France.” In Institutions of Confinement. Hospitals, Asylums, and Prisons in Western Europe and North America, 1500-1950, edited by Norbert Finzsch, Robert Jütte, 75-96. Cambridge: Cambridge University Press, 1996.
  • León, Pilar. “Contribución de las mutuas de previsión social al sistema hospitalario español: el caso de la Alianza.” Dynamis 41 (2021): 135-161.
  • Marí Balcells, Víctor. “Clíniques privades a Barcelona a les darreries del segle XIX.” Gimbernat 33 (2000): 163-181.
  • Martín, Eduardo, Josep M. Comelles, and Marina Arnau. “El proceso de medicalización de los hospitales catalanes: el caso del Pío Hospital de Valls.” Dynamis 13 (1993): 201-234.
  • Martínez-Vidal, Àlvar. “L’empenta fundacional (1872-1898): l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques.” L’’Informatiu-Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears 2 no 13 (2001): 25-28.
  • Menacho, Rafael, and Josep M. Nadal. Les quatre pedres angulars de l’oftalmologia contemporània barcelonina. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, 1976.
  • Oyón, José Luis. “Transporte caro y crecimiento urbano. El tráfico tranviario en Barcelona, 1872-1914.” Ciudad y Territorio, 94 (1992): 107-123.
  • Perdiguero, Enrique, José Pardo-Tomás, and Àlvar Martínez-Vidal. “Physicians as a public for the popularisation of medicine in interwar Catalonia: the Monografies Mèdiques series.” In Popularizing science and technology in the European periphery, 1800-2000, edited by Faidra Papanelopoulou, Agustí Nieto-Galan, and Enrique Perdiguero, 195-216. Farnham: Ashgate, 2009.
  • Perdiguero-Gil, Enrique, and M. Dolores Ruiz-Berdún.“Medicalización ¿Un concepto útil? Reflexiones a propósito de la investigación histórica de la cultura de la salud.” In Al servicio de la salud humana. La historia de la medicina ante los retos del siglo XXI, edited by Alfons Zarzoso, and Jon Arrizabalaga, 247-252. Sant Feliu de Guíxols: SEHM, 2017.
  • Pérez Nespereira, Manuel. La privatització de la follia: l’assistència psiquiàtrica a Catalunya al segle XIX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
  • Puigvert, Joaquim M. “Els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX.” Quaderns d’Història VI (2002): 173-188.
  • Queraltó, Jaume. “En la Clínica del Doctor Fargas.” Gaceta Médica Catalana XVI, no 2 (1893): 33-37.
  • Riera, Juan. “The dissemination of Lister’s teaching in Spain.” Medical History 13 (1969): 123-153.
  • Riera, Juan. La introducción en España del método antiséptico de Lister. Valladolid: Universidad de Valladolid, 1973.
  • Rosenberg, Charles E. “The evolution of the American hospital.” In The American general hospital: communities and social contexts, edited by D. Long, and J. Golden, 3-17. Ithaca: Cornell University Press, 1989
  • Salmerón, Pilar. “El llegat de Pau Gil. De l’Hospital de la Santa Creu a l’Hospital de Sant Pau (1892-1913).” Domenechiana I (2013): 45-69.
  • Sengoopta, Chandak. “The modern ovary: constructions, meanings, uses.” History of Science XXXVIII (2000): 425-488.
  • Schlich, Thomas. “‘The Days of Brilliancy are Past’: Skill, Styles and the Changing Rules of Surgical Performance, ca. 1820-1920.” Medical History 59, no. 3 (2015): 379-403.
  • Schlich, Thomas, and Audrey Hasegawa. “Order and Cleanliness: The Gendered Role of Operating Room Nurses in the United States (1870s-1930s).” Social History of Medicine XXXI, no 1 (2018): 106-121.
  • Solà, Pere. “El mutualismo y su función social: sinopsis histórica.” Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa XLIV (2003) 175-198.
  • Terreu, Miquel. “Els Hospital de la Santa Creu y Sant Pau. El projecte original de Lluís Domènech i Montaner.” Domenechiana V (2014): 96-129.
  • Vilar, Margarita, and Jerònia Pons. Un siglo de hospitales entre lo público y lo privado (1886-1986. Madrid: Marcial Pons, 2018.
  • Vogel, Morris J. The invention of the modern hospital. Boston 1870-1930. Chicago: Chicago University Press, 1980.
  • Weisz, George. Divide and conquer: a comparative history of medical specialization. Oxford: Oxford University Press, 2005.
  • Zarzoso, Alfons. “Las guías médicas y la transformación de la práctica médica en la Barcelona contemporánea.” In Transmisión del conocimiento médico e internacionalización de las prácticas sanitarias: una reflexión histórica,edited by M. Isabel Porras, Bertha M. Gutiérrez, Mariano Avarzagüeña, and Jaime de las Heras, 299-305. Ciudad Real: SEHM, 2011.
  • Zarzoso, Alfons. “Private surgery clinics in an open medical market: Barcelona, 1880s1936.” Journal of Evolutionary Studies in Business VI, no 1 (2021): 67-113.
  • Zarzoso, Alfons, and Àlvar Martínez-Vidal. “Laboratory medicine and surgical enterprise in the medical landscape of the Eixample district.” In Barcelona: an urban history of science and modernity, 1888-1929 edited by Oliver Hochadel, and Agustí NietoGalan, 69-91. Londres: Routledge, 2016.
  • Zarzoso, Alfons, and Sara Fajula. Premsa Mèdica Catalana. Barcelona: COMB, 2009.