La litispendencia y acumulación de procesos

  1. Maya Moreno, Enrique Alberto
unter der Leitung von:
  1. María Belén Aige Mutz Doktorvater/Doktormutter

Universität der Verteidigung: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 15 von September von 2023

Gericht:
  1. José Martín Pastor Präsident/in
  2. Rosa Arrom Loscos Sekretär/in
  3. Guillermo Schumann Barragán Vocal

Art: Dissertation

Zusammenfassung

L'objectiu principal d'aquesta tesi és desenvolupar la teoria processal per a donar compte del paper que exerceixen determinades institucions processals com a mecanismes de solució a les patologies socials; aquestes solucions depenen de l'agilitat de l'Administració de Justícia en tots els processos. Per aquesta raó, la present investigació tracta d'analitzar, explicar, entendre i identificar les garanties que suposa al procediment el desplegament de dues figures processals: la litispendència i l'acumulació de processos. A partir de l'estudi en profunditat d'aquestes institucions, es proposa definir un nou model teòric mitjançant l'anàlisi exhaustiva de les relacions existents entre tots dos tipus jurídics. A través de la comprensió, l'examen i l'estudi del model actual es tracta d'avaluar les possibles disfuncions processals que poden provocar les relacions palpables de la litispendència i l'acumulació de processos. Aquest plantejament introdueix la idea de mantenir l'equilibri entre la realitat jurídica i la realitat material dels fets, contraposant-se a l'eficiència requerida en un sistema jurídic els dos pilars fonamentals del qual, des del punt de vista legal, se subjecten en l'eficàcia i en l'economia processal. A més, el nostre ordenament jurídic ha de ser capaç d'organitzar i gestionar la interacció entre les diferents excepcions processals, sense que això suposi un excés de complexitat als procediments que dificulti de manera considerable les possibles solucions. D'aquesta manera, la tesi analitza l'evolució històrica i el desenvolupament en el dret comparat de la importància dels conceptes amb la finalitat de ser utilitzats com a font per a pensar en el futur. Aquesta investigació s'ha projectat a nivell metodològic en dues fases molt concretes: la primera fase ha sigut pràcticament documental a través de la tècnica de consulta bibliogràfica, facilitant d'aquesta manera els marcs teòrics de desenvolupament processal; la segona fase s'ha centrat en la interpretació i l'anàlisi de les dades extretes que han donat pas a una sèrie de valoracions finals. A més, l'estudi de la litispendència i l'acumulació de processos ha estat unit a l'examen d'altres figures jurídiques de similar importància, com pot ser la cosa jutjada o la conciliació prèvia, entre altres. Com a desenllaç definitiu, es conclou que les dues institucions processals que centren l'estudi d'aquesta tesi es constitueixen com a solucions jurídiques que requereixen d'una regulació normativa actualitzada i específica. La falta de previsió concreta sobre determinades qüestions produeix un efecte que pot trencar l'equilibri amb la seguretat jurídica. Un país com el nostre que persegueix l'eficiència en la seva arquitectura processal ha d'estar allunyat de qualsevol instrument normatiu que pugi ocasionar un esforç innecessari a les parts o a l'Estat. Com a resultat final, aquesta investigació aporta informació sobre comprensió teòrica del procediment i dona un enfocament sobre les necessitats processals en el futur intentant fer contribucions innovadores que agilitin el procés.