El trabajo femenino en la industria cerámica bajomedieval. Constança, mujer del maestro Nicolau Reiner y otras trabajadoras del sector en la ciudad de Barcelona (1514-1519)

  1. Almenar Fernández, Luis 1
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

Revue:
Cuadernos Medievales

ISSN: 2451-6821 2422-7471

Année de publication: 2023

Titre de la publication: Número especial

Número: 35

Pages: 100-120

Type: Article

D'autres publications dans: Cuadernos Medievales

Résumé

This essay addresses female labour in the Late Medieval ceramic industry through the case of various businesses of this trade in the city of Barcelona during the early sixteenth century. Their activity can be known in detail relying on an exceptional source, the debt registry of a ceramicist master, Nicolau Reiner. In historiography, this book is known as Llibre de les fornades. This document reveals the active involvement of his wife, Constança, in the business management, as well as the presence of a wide range of women (wives, mothers, mothers-in-law, maids, etc.) linked to this and other ceramic businesses active at the moment.

Références bibliographiques

  • AINAUD DE LASARTE, Joan, “Loza dorada y alfarería barcelonesa: siglos XV-XVI”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1/2 (1942), pp. 89-104.
  • ALMENAR FERNÁNDEZ, Luis, “Consumir la obra de terra. Los orígenes de la cerámica valenciana por el lado de la demanda (1283-1349)”, Hispania, LXXVIII/258 (2018), pp. 69-101.
  • ALMENAR FERNÁNDEZ, Luis, “Molding clay, making gold. Credit, labor and demand in ceramic businesses from late medieval Barcelona”, Business History, en prensa.
  • ASENJO GONZÁLEZ, María, “Las mujeres y el trabajo en las ciudades de la Corona de Castilla (siglos XIII-XV). Integración y marginación”, en Simonetta CAVACIOCCHI (ed.), La donna nell’economia secc. XIII-XVIII. Atti della Ventunesima Settimana di Studi, Prato 10-15 aprile 1989, Florencia, Le monnier, pp. 553-562.
  • BARCELÓ, Maria, y ROSSELLÓ, Guillem, Terrissa. Dades documentals per a l’estudi de la ceràmica mallorquina del segle XV, Palma, Canon, 1996.
  • BATLLE I GALLART, Carmen, “Noticias sobre la mujer catalana en el mundo de los negocios (siglo XIII)”, en Cristina SEGURA GRAÍÑO y Ángela MUÑOZ FERNÁNDEZ (coords.), El trabajo de las mujeres en la Edad Media hispana, Madrid, Asociación cultural Al-Mudayna, 1988, pp. 201-222.
  • BENAVIDES HELBIG, Jesús, y CASADO NOVAS, Iván, La memoria del mercader. El “Manual honzè” de la compañía Torralba (1434-1437), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019.
  • BUCKLEY, Cheryl, Potters and paintresses. Women designers in the pottery industry, 1870-1955, Londres, The Women’s Press, 1990.
  • CAIGER-SMITH, Alan, Lustre pottery: technique, tradition and innovation in Islam and the Western World, Londres, Faber and faber, 1985.
  • CAMPO GUTIÉRREZ, Ana del, “Mozas y mozos sirvientes en la Zaragoza de la segunda mitad del siglo XIV”, Aragón en la Edad Media, 19 (2006), pp. 97-112.
  • CAPDEFERRO PLA, Josep, “Mujeres y trabajo en Barcelona a través de procesos judiciales inéditos (1560-1710)”, en Àngels SOLÀ PARERA (ed.), Artesanos, gremios y género en el sur de Europa (siglos XVI-XIX), Barcelona, Universitat de Barcelona-Icaria editorial, 2019, pp. 77-100.
  • COMAS VIA, Mireia, “Requeriments i viduïtat femenina: un exemple de l’activitat notarial a la Barcelona del segle XIV”, SVMMA. Revista de cultures medievals, 12 (2018), pp. 28-41.
  • COMAS VIA, Mireia, MUNTANER, Carme, y VINYOLES, Teresa, “Elles no només filaven: producció i comerç en mans de dones a la Catalunya baixmedieval”, Recerques, 56 (2008), pp. 19-45.
  • COMAS VIA, Mireia, Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana: una lectura sobre la viduïtat, tesis doctoral inédita, Universitat de Barcelona, 2012.
  • FURIÓ, Antoni, y ALMENAR FERNÁNDEZ, Luis, “Land, ceramics and seigniorial rents: the manor of Manises in the kingdom of Valencia, c. 1400-1575”, Historia Agraria, 90 (2023), pp. 39-69.
  • HOWELL, Martha, “The problem of women’s agency in late medieval and early modern Europe”, en Sarah Joan MORAN y Amanda PIPKIN (eds.), Women and gender in the early modern Low Countries, Leiden, Brill, 2019, pp. 21-31.
  • IRADIEL, Paulino, “Familia y función económica de la mujer en actividades no agrarias”, en Yves-René FONQUERNE (ed.), La condición de la mujer en la Edad Media, Madrid, Universidad Complutense de Madrid, 1986, pp. 223-260.
  • LLIBRER, Antoni, “Pequeña y mediana empresa en el mundo rural medieval. Formas de organización de la producción. Ejemplos del País Valenciano (Siglo XV)”, Medievalismo, 30 (2020), pp. 301-329.
  • LLIBRER, Antoni, “Relaciones protoindustriales en la producción cerámica. Manises y Paterna en la segunda mitad del siglo XV”, Medievalismo, 24 (2014), pp. 213-239.
  • LÓPEZ ELUM, Pedro, Los orígenes de la cerámica de Manises y Paterna (1285-1335), Ateneu Cultural i Recreatiu “Cant i Fum”, 1985.
  • MALANIMA, Paolo, “Tipi d’impresa prima della crescita moderna”, Annali di Storia dell’Impresa, 14 (2003), pp. 159-175.
  • MARTÍN ROMERA, Mª Ángeles, “Mujeres de mercaderes, mujeres mercaderes. Testimonios de iniciativas femeninas en el ámbito comercial a finales del siglo XV”, En la España medieval, 32 (2009), pp. 273-296.
  • NARBONA VIZCAÍNO, Rafael, “Competencia, conflicto y violencia en la manufactura cerámica valenciana del siglo XV”, en Paulino IRADIEL, Germán NAVARRO, David IGUAL y Concepción VILLANUEVA MORTE (eds.), Identidades urbanas. Corona de Aragón-Italia. Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (siglos XIV-XV), Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016, pp. 45-59.
  • OLIVAR DAYDÍ, Marçal, La cerámica trecentista en los países de la Corona de Aragón, Barcelona, Seix Barral, 1952.
  • OLIVAR DAYDÍ, Marçal, La vajilla de madera y la cerámica de uso en Valencia y en Cataluña durante el siglo XIV (según los inventarios de la época), Valencia, Patronato José María Quadrado, 1950.
  • ORTEGA ORTEGA, Julián, Operis terre Turolii. La cerámica bajomedieval en Teruel, Teruel, Museo de Teruel, 2002.
  • ORTEGA VILLOSLADA, Antonio, “El trabajo femenino en Mallorca. La labor de la mujer en la actividad marítima de la primera mitad del siglo XIV”, Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia medieval, 17 (2004), pp. 461-469.
  • OSMA, Guillermo Joaquín de, Los maestros alfareros de Manises, Paterna y Valencia. Contratos y ordenanzas de los siglos XIV, XV y XVI, Hijos de Manuel Giner Hernández, 1908.
  • RIU DE MARTÍN, Mª Carmen, “Ceramistas y vidrieros de Barcelona a través de los testamentos: aspectos socioeconómicos, siglos XV-XVIII”, Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 21 (2003), pp. 227-266.
  • RIU DE MARTÍN, Mª Carmen, “Economía y organización del trabajo de los ceramistas (olleros, jarreros y escudilleros) barceloneses (s. XV)”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 32 (2015), pp. 479-524.
  • RIU DE MARTÍN, Mª Carmen, “La producción y comercio de la cerámica barcelonesa de los siglos XV-XVI: algunas modalidades contractuales”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 26 (2005), pp. 1095-1105.
  • RIU DE MARTÍN, Mª Carmen, “Les ordinacions i l’evolució del gremi de terrissers a Barcelona”, Pedralbes: revista d’història moderna, 10 (1990), pp. 67-97.
  • RIU DE MARTÍN, Mª Carmen, “Los negocios, la vida social y familiar de los ceramistas barceloneses del primer cuarto del siglo XV”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 30 (2009-2010), pp. 261-305.
  • RIU DE MARTÍN, Mª Carmen, “Onomástica y localización de algunos ceramistas y vidrieros barceloneses de los siglos XIV al XVII”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 25 (2003-2004), pp. 1045-1069.
  • RIU DE MARTÍN, Mª Carmen, “El obrador y la vivienda de un ceramista barcelonés de fines del siglo XV y principios del siglo XV. Joan Feliu. Estudio comparativo”, Boletín de arqueología medieval, 13 (2007), pp. 323-341.
  • SALES I FAVÀ, Lluís, La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496, Barcelona, MUHBA-Ajuntament de Barcelona-Institut de Cultura, 2021.
  • SARSBY, Jacqueline, “Sexual segregation in the pottery industry”, Feminist review, 21 (1985), pp. 67-93.
  • VELA AULESA, Carles, L’obrador d’un apotecari medieval, segons el llibre de comptes de Francesc ses Canes (Bacelona, 1378-1381), Barcelona, CSIC, 2003.
  • VILA I CARABASA, Josep M., “La participació de l’estament artesanal en el Consell de la ciutat (segles XIII-XVI): l’exemple dels terrissers”, Barcelona: Quaderns d’Història, 4 (2001), pp. 183-192.
  • VILLANUEVA MORTE, Concepción, “Estudio de la producción y comercialización de la cerámica bajomedieval entre los reinos de Aragón y Valencia”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 14 (2006), pp. 249-287.
  • VINYOLES, Teresa Mª, “L’esdevenir quotidià. Treball y lleure de les dones medievals”, en Mary Josephine NASH (ed.), Més enllà del silenci. Les dones a la història de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1988, pp. 73-89.