La contribució del Programa de Termalisme Social de l’Imserso a l’envelliment saludable en una societat demogràficament hiperenvellida

  1. Pablo Saz Peiró 1
  2. Olga Martínez Moure 2
  1. 1 Revista Medicina Naturista de la Universitat de Saragossa.
  2. 2 Universitat a Distància de Madrid (UDIMA).
Aldizkaria:
Anuari de l'envelliment: Illes Balears

ISSN: 2174-7997

Argitalpen urtea: 2023

Urtea: 2023

Orrialdeak: 194-215

Mota: Artikulua

Beste argitalpen batzuk: Anuari de l'envelliment: Illes Balears

Laburpena

En l’actualitat, Espanya té una població envellida, una realitat que és resultat de les tendències demogràfiques que es poden rastrejar dècades enrere. Aquesta situació és comuna a molts països de la Unió Europea. Amb un increment cada vegada més notable del grup d’edat de persones grans, és essencial centrar l’anàlisi en els factors que promouen l’envelliment actiu. És precisament en aquest context d’anàlisi que volem situar el Programa de Termalisme Social de l’Imserso, que és l’objecte d’estudi d’aquest treball. Aquest programa constitueix una prestació sociosanitària complementària a les que ja ofereix la Seguretat Social i el seu propòsit principal és oferir als adults grans que necessitin per prescripció mèdica un tractament per a malalties respiratòries o osteoarticulars l’oportunitat d’accedir a estades en balnearis associats al programa a preus reduïts. En les pàgines següents, i mitjançant enfocament interdisciplinari, ens centrarem a analitzar aquest programa. El nostre objectiu final és destacar la necessitat de promoure aquest programa al màxim, ja que es presenta com un servei assistencial essencial per millorar la qualitat de vida d’una població que envelleix progressivament. Específicament, després d’analitzar-ne els aspectes clau, abordarem la relació entre el nombre de persones de 65 anys o més i la disponibilitat de places ofertes per a l’any actual, 2023. A més a més, considerarem l’evolució històrica de les dades. Simultàniament, en farem una anàlisi regional i provincial, ja que consideram fonamental analitzar també aquest fenomen des de la perspectiva territorial. Per aconseguir-ho, aquest treball adopta un enfocament multimètode. Una vegada establert el marc teòric, abordam la perspectiva quantitativa de l’estudi com un seguiment evolutiu de les dades per comprendre l’evolució del Programa de Termalisme Social de l’Imserso en termes de places disponibles, balnearis afiliats i el seu pressupost assignat. L’anàlisi estadística de les dades, basada en una modelització de regressió, es complementa amb una breu anàlisi territorial. El treball conclou amb una sèrie de propostes destinades principalment a revitalitzar els balnearis que actualment estan tancats i que, havent demostrat les propietats saludables de les seves aigües, seria molt convenient que recuperassin l’activitat anterior. A més, destacam que aquesta optimització de l’activitat hauria de basar-se en un nou estudi detallat de l’aigua i en una reconfiguració integral dels espais.

Erreferentzia bibliografikoak

  • American College of Sports Medicine (1998). American College of Sports Medicine position stand. The recommended quantity and quality of exercise for developing and maintaining cardiorespiratory and muscular fitness, and flexibility in healthy adults. Medicine and Science in Sports and Exercise, 30, 975-991.
  • American Psychiatric Association. (1987). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders. Washington. Editorial APA.
  • Cinco Días. Economía (2023). El envejecimiento poblacional europeo, una crisis económica silenciosa y a cámara lenta. https://cincodias.elpais.com/economia/2023-04-04/el-envejecimiento-poblacionaleuropeo-una-crisis-economica-silenciosa-y-a-camara-lenta.html
  • Comisión Europea. (2021). Libro verde sobre el envejecimiento. Fomentar la solidaridad y la responsabilidad entre generaciones. Servicios Editoriales de la Comisión. https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/d918b520-63a9-11eb-aeb5-01aa75ed71a1
  • Comisión Europea. (2023). Los efectos del cambio demográfico en Europa. Servicios Editoriales de la Comisión. https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/priorities-2019-2024/new-push-european-democracy/impact-demographic-change-europe_es
  • EUROSTAT. (2023). Archive. Estructura demográfica y envejecimiento de la población. Publicaciones de EUROSTAT. https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Population_structure_and_ageing/es&oldid=364916
  • Instituto Nacional de Estadística. (2021, junio). Una población envejecida. La proporción de mayores de 80 años casi se duplicó entre 2001 y 2020. https://www.ine.es/prodyser/demografia_UE/bloc-1c.html?lang=es
  • Instituto Nacional de Estadística. (2023, junio). Pirámides de población de España: ayer, hoy y mañana. https://www.ine.es/infografias/infografia_dia_poblacion.pdf
  • Instituto de Mayores y Servicios Sociales. (2022, junio). Programa de Termalismo Social del IMSERSO Temporada 2022. https://imserso.es/espacio-mayores/envejecimiento-activo/programa-termalismo-imserso
  • Latorre-Román, P., Arévalo-Arévalo, J., i García-Pinillos, F. (2016). Association between leg strength and muscle cross-sectional area of the quadriceps femoris with the physical activity level in octogenarians. Revista Biomédica, 36(2), 258- 264. https://doi.org/10.7705/biomedica.v36i2.2654
  • Laredo-Aguilera, J. A., Carmona-Torres, J. M., i Mota-Cátedra, G. (2017). El envejecimiento activo. La importancia de la actividad física en las personas mayores. Estudio de revisión narrativa. Revista de Transmisión del Conocimiento Educativo y de la Salud, 9(2), 143-166.
  • Leirós-Rodríguez, R., i García-Soidán, J. (2012). Los programas de revitalización geriátrica: posibilidades de los parques públicos para promocionar la actividad física saludable en personas mayores. Una revisión bibliográfica. Revista Fisioterapia, 34(6), 267-274. https://doi.org/10.1016/j.ft.2012.05.006
  • Martínez, O., Saz, P., i Ortiz, M. (2013). El Programa de Termalismo Social del IMSERSO. Evolución y tendencias de futuro. Aposta: Revista de Ciencias Sociales, 59, 1-24.
  • Martínez, O. (2012). Balnearios de Galicia. Estudio antropológico y sociosanitario del Programa de Termalismo Social del IMSERSO. Ediciones del Orto.
  • Martínez, O. (2010). Estudio de la sensación de mejoría de una población balnearia de la tercera edad tras la cura termal en el Balneario de Baños de Molgas. Revista de Medicina Naturista, 4 (2), 37-42.
  • Olshansky, S., Carnes, B., i Cassel, C. K. (1993). Envejecimiento de la especie humana. Investigación y Ciencia, 201, 8-15.
  • Organización de las Naciones Unidas. (2023, marzo). Europa tiene que abordar el envejecimiento de su población ya. https://news.un.org/es/story/2021/03/1489612
  • Organización Mundial de la Salud. (2023, marzo). Década del envejecimiento saludable (2021-2030). https://www.who.int/es/initiatives/decade-of-healthy-ageing
  • Orden SSI/1688/2015, de 30 de julio, por la que se regula el Programa de Termalismo del Instituto de Mayores y Servicios Sociales y la Resolución, de 21 de noviembre de 2022, del Instituto de Mayores y Servicios Sociales, por la que se convocan plazas para pensionistas que deseen participar en el Programa de Termalismo. BOE núm. 286, de 29 de noviembre de 2022, 163253-163275.
  • Orden SSI/1688/2015, de 30 de julio, por la que se regula el Programa de Termalismo del Instituto de Mayores y Servicios Sociales. BOE núm. 190, de 10 de agosto de 2015, 71728-71733.
  • Pérez, J.D. (1999). Proyección de personas dependientes al horizonte 2021. A R. Moragas (Ed.), El reto de la dependencia al envejecer. Herder.
  • Pérez, J.D. (2001). Transformaciones sociodemográficas en los recorridos hacia la madurez. Las generaciones españolas 1906-1945. (Tesi doctoral, UNED, Madrid). https://digital.csic.es/handle/10261/16849
  • Pérez, J.D. (2002). La madurez de las masas. Ediciones del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
  • Pérez-Díaz, V., Chuliá, E., i Álvarez-Miranda, B. (1998). Familia y sistema de bienestar. La experiencia española con el paro, las pensiones, la sanidad y la Educación. Fundación Argentaria-Visor.
  • Rodríguez, P. R. (1999). El problema de la dependencia en las personas mayores. A R. Moragas (Ed.), El reto de la dependencia al envejecer. Herder.
  • Pont, P.G. (2006). Plan Integral de promoción del deporte y la actividad física. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/varios-plandeporte-01.pdf
  • Resolución de 21 de noviembre de 2022 del Instituto de Mayores y Servicios Sociales, por la que se convocan plazas para pensionistas que deseen participar en el Programa de Termalismo. BOE núm. 286, de 29 de noviembre de 2022, 163253-163275.
  • Rivadeneira, E. M. (2017). Lineamientos teóricos y metodológicos de la investigación cuantitativa en Ciencias Sociales. Revista In Crescendo Institucional, 8(1), 121-127.
  • Rydwik, E., Frändin, K., i Akner, G. (2010). Effects of a physical training and nutritional intervention program in frail elderly people regarding habitual physical activity level and activities of daily living. A randomized controlled pilot study. Archives of Gerontology and Geriatrics, 51(3), 283-289.
  • Saz, P., Gálvez, J. J., Ortiz, M., i Saz, S. (2011). Ejercicio físico. Revista de Medicina Naturista, 5(1), 18-23.
  • Saz, P. (2019). Atención a la dependencia. Revista de Medicina Naturista, 13(2), 5-6.
  • Saz, P. (2020). El ejercicio natural. Revista de Medicina Naturista, 14(2), 23-30
  • Saz, P. (2021). Interpretando la situación médica y social del coronavirus. Revista de Medicina Naturista, 15(1), 3-5.
  • Trachtenberg, D., i Trojanowski, J. (2008). Dementia: a word to be forgotten. Archives of Neurology, 65(5), 593-595.
  • World Health Organization. (2002). Active ageing: a policy framework. WHO Ed.