Agential Teleosemantics

Zusammenfassung

El camp de la filosofia de la biologia està duent a terme el seu objectiu d’avaluar i repensar la visió heretada del segle anterior --l’anomenada Síntesi Moderna. Diferents teories i àrees de recerca han emergit a les darreres dècades per tractar diferents fenòmens biològics que, en primera instància, no poden ser explicats en el marc de la Síntesi Moderna. Aquesta tesi està basada i motivada per aquests debats a la filosofia de la biologia contemporània. En aquest context, l’objectiu central d’aquesta tesi consisteix en la possibilitat de naturalitzar la teleologia, un clàssic malson per a la mateixa història de la biologia. Això requereix, principalment, comprendre les causes involucrades a les explicacions teleològiques sense assumir cap mena de causalitat invertida (backward causation). Com que les problemàtiques al voltant de les explicacions teleològiques tenen a veure amb la seva dimensió temporal, en aquesta tesi analitzo les tres diferents escales temporals de processos biològics: evolutiva, de desenvolupament i fisiològica. La naturalització de la teleologia a l’escala evolutiva és defensada en el context de la Síntesi Moderna. Un dels objectius d’aquesta tesi és avaluar l’adequació d’una aproximació evolutiva a les explicacions teleològiques. L’examen és negatiu. Les explicacions evolutives en el context de la Síntesi Moderna no tenen les arrels causals necessàries per naturalitzar la teleologia. En el cas de l’escala fisiològica, una llarga tradició impulsada per Kant i el moviment organicista al segle XX ens permet comprendre com les explicacions teleològiques es poden naturalitzar en els processos fisiològics basant-se en processos d’autoorganització i el seu caràcter recursiu. Si bé l’escala fisiològica pot ser explicada adequadament per punts de vista contemporanis, com ara la Teoria dels Sistemes Autònoms, diferents fenòmens teleològics centrals romanen sense explicació des d’una perspectiva purament fisiològica. En particular, diferents qüestions relatives a la construcció (adaptativa) de l’organisme --com la plasticitat, la robustesa, la variació, la novetat, l’herència-- mereixen una anàlisi ontogenètica. L’objectiu principal d’aquesta tesi és proporcionar una teoria teleològica del desenvolupament que no estigui emmarcada a la Síntesi Moderna, sinó que estigui impulsada per altres punts de vista sobre la biologia. A aquesta teoria la denomino Teleosemàntica Agentiva. Es basa en dos pilars centrals. El primer, que els processos de desenvolupament, més enllà de qualsevol postura centrada en els gens, es poden entendre en termes informacionals; és a dir, els processos de desenvolupament tenen a veure amb la interacció entre diferents recursos en el desenvolupament que transmeten informació biològica. El segon ingredient és l’agentivitat, és a dir, la idea que el desenvolupament està regulat per un sistema agentiu i que els resultats fenotípics produïts són d’acord amb la seva adaptabilitat. El paper de l’agència a la Teleosemàntica Agentiva és equivalent al paper dels gens a la Síntesi Moderna: és responsable d’explicar l’ordre i la complexitat adaptativa als éssers vius. El segon objectiu d’aquesta tesi consisteix en la possibilitat de naturalitzar les explicacions intencionals en les ciències cognitives. El projecte que ha tractat amb aquest objectiu es coneix com a teleosemàntica. Emperò, la teleosemàntica clàssica és etiològica: explica les funcions teleològiques dels sistemes de representació en termes evolutius. Les diferents disputes a la filosofia de la biologia ofereixen dues anàlisis sobre la teleosemàntica a la ciència cognitiva. Primer, les critiques a la Síntesi Moderna han d’estendre’s a l’enfocament evolutiu de la teleosemàntica etiològica. En segon lloc, atès que la Teleosemàntica Agentiva suggereix una font alternativa per a les funcions teleològiques --l’ontogènesi, la Teleosemàntica Agentiva a la ciència cognitiva representa un projecte teleosemàntic alternatiu per comprendre les explicacions intencionals en la ciència cognitiva.