Factores de riesgo y optimización del manejo de la recurrencia postquirúrgica en la enfermedad de Crohn

Resum

Introducció: En el primer any posterior a una cirurgia intestinal resectiva, un elevat percentatge de pacients amb malaltia de Crohn (EC) desenvolupen lesions inflamatòries mucoses en el neoíleon terminal anastomosado, fenomen que es coneix com a recurrència postquirúrgica (RPQ). Aquest percentatge pot variar entre un 40-70% en funció de si es prescriu o no tractament preventiu posterior a la cirurgia, respectivament. El desenvolupament de lesions recurrents implica un major risc de desenvolupar símptomes i complicacions pròpies de la EC i, per tant, un major risc de requerir noves intervencions quirúrgiques durant el seguiment el que incrementa el risc de pèrdua de la funció intestinal. Objectius: Avaluar la història natural del desenvolupament de RPQ endoscòpica en pacients sota tractament profilàctic de manteniment amb tiopurinas, quan inicialment han previngut l’aparició d’una RPQ endoscòpica precoç en els primers 6-12 mesos després de la cirurgia, i avaluar l’eficàcia dels agents anti-TNF (infliximab o adalimumab) per a la prevenció i tractament de la RPQ endoscòpica després de la cirurgia resectiva intestinal. Mètodes: es van realitzar 3 estudis retrospectius a partir de cohorts de pacients inclosos de manera consecutiva i prospectiva. El primer estudi va ser unicéntrico, en el qual es va incloure tots els pacients amb resecció intestinal i anastomosis ileocólica que van iniciar tractament preventiu amb tiopurinas posterior a la cirurgia, amb una primera avaluació endoscòpica sense RPQ endoscòpica, per a avaluar les proporcions de RPQ en el seguiment. Un segon estudi d’àmbit estatal, multicèntric, en una cohort de pacients identificats a partir del registre ENEIDA, en els quals es va prescriure tractament preventiu de RPQ amb agents anti-TNF (adalimumab o infliximab) dins dels 3 mesos posteriors a la resecció ileocolónica i, tenien una avaluació endoscòpica dins dels 18 mesos posteriors a la cirurgia per a avaluar l’eficàcia dels agents anti-TNF. Finalment, un tercer estudi, multicèntric, en una cohort de pacients amb EC amb resecció intestinal i anastomosis ileocólica, que havien iniciat tractament amb agents anti-TNF (infliximab o adalimumab) posterior al diagnòstic de RPQ endoscòpica establerta (definida per un índex de Rutgeerts >i1), per a avaluar les taxes d’eficàcia dels agents anti-TNF. Conclusions: Les tiopurinas són eficaces a prevenir la RPQ endoscòpica a llarg termini quan han estat efectives en la prevenció de RPQ endoscòpica precoç. Els agents anti-TNF (infliximab i adalimumab), són eficaços a prevenir la RPQ, sense diferències entre tots dos, i també són eficaces a millorar i revertir la RPQ endoscòpica establerta. El tractament concomitant amb tiopurinas i la teràpia amb infliximab s’associen a una major eficàcia terapèutica a revertir lesions mucoses.