Susceptibility, severity and immunological factors against SARSCoV- 2 infection in patients with Multiple Sclerosis

Zusammenfassung

Considerant que els pacients amb esclerosi múltiple (EM) presenten un major risc de morbimortalitat secundari a infeccions i que aquest risc es troba incrementat en aquells amb tractament immunosupressors, quan la pandèmia de COVID-19 va començar va quedar palès que era crucial estudiar quins pacients amb EM presentaven major risc de COVID-19 i com influïa el tractament en aquest risc. A més a més, donat que la majoria de tractaments alteren la resposta immunitària humoral i/o cel·lular, aquesta resposta immunitària a la infecció o a la vacuna per SARS-CoV-2 es podria veure influenciada pels diferents tractaments. Per tot això, els objectius d’aquest estudi són els d’analitzar la incidència, la susceptibilitat i els factors de risc per a presentar un COVID-19 greu en pacients amb EM; el d’estudiar la resposta humoral i cel·lular després de la infecció i la vacunació en aquests pacients i el d’analitzar com s’ha modificat la pràctica clínica arran de la pandèmia. Amb aquest objectius en ment, vam dur a terme varis projectes de recerca. Durant la primera onada de la pandèmia, vam enviar una enquesta per correu electrònic a tots els nostres pacients per a detectar quins havien presentat la COVID-19, el que ens va permetre establir una incidència del COVID-19 en la nostra cohort del 6.3%. Addicionalment, vam trobar que els pacients més joves, amb una EM de més llarga evolució, que vivien a Barcelona ciutat i que havien estat amb contacte amb una persona infectada presentaven un risc més alt de COVID-19. En la nostre cohort, l’edat va ser l’únic factor independent que es va relacionar amb la severitat del COVID-19. Cap tractament va augmentar la susceptibilitat o la severitat del COVID-19. Seguidament, vam avaluar la resposta immunològica humoral i cel·lular al SARS-CoV-2 dels pacients amb EM que havien presentat COVID-19. La resposta humoral es trobava disminuïda en els pacients tractats amb anti-CD20s i augmentada en aquells amb sexe masculí. Per contra, la resposta cel·lular es trobava disminuïda en pacients amb formes progressives de la malaltia. Quan les vacunes contra el SARS-CoV-2 van estar disponibles, vam realitzar l’estudi de resposta humoral i cel·lular després de la vacunació amb col·laboració de la unitat de neuroimmunologia i EM de l’hospital universitari de Girona Doctor Trueta/ Santa Caterina. Vam detectar que la resposta humoral es troba reduïda en els pacients tractats amb moduladors del receptors de la esfingosina 1-fosfats (SP1RM) o amb anti-CD20s. En aquests darrers, la resposta humoral augmentava quan més temps hagués passat entre la vacuna i la darrera infusió. A més a més, també vam detectar que una major durada del tractament disminuïa la resposta humoral post-vacunal. La resposta cel·lular després de la vacuna estava disminuïda en aquells pacients amb SP1RM i majors de 50 anys. Finalment, vam avaluar com la pandèmia va impactar la practica clínica en el nostre centre mesurant el nombre de visites i ressonàncies magnètiques realitzades i el nombre i tipus de prescripció de tractaments fetes durant l’any 2020 i comparant-los amb els anys previs. Vam trobar que durant la pandèmia tant les visites com l’activitat radiològica es va mantenir però es va disminuir el nombre de prescripcions i es va modificar el patró de prescripció de fàrmacs d’alta eficàcia. Concretament, es va disminuir la prescripció d’anti-CD20s i es va augmentar la de natalizumab.