Estudio clínico, microscópico y genético de las manifestaciones cutáneas de la neurofibromatosis tipo 2

Zusammenfassung

Antecedents: La neurofibromatosi tipus 2 (NF2) es una malaltia genètica que es caracteritza per l’aparició de múltiples tumors benignes en el sistema nerviós, el que condiciona una gran morbiditat associada. Es por això que és molt important poder realitzar un diagnòstic precoç, especialment en els casos més greus. Un diagnòstic a les primeres fases de la vida facilita una gestió més adequada del pacient i millora la supervivència. Les lesions cutànies en la NF2 son freqüents i poden aportar una gran informació en el diagnòstic i el pronòstic de la mateixa; no obstant, a dia d’avui no han rebut l’atenció que mereixen i no s’ha aprofundit en el seu estudi. El principal objectiu d’aquesta tesi és caracteritzar amb detall les lesions cutànies en la NF2, tant des del punt de vista clínic com microscòpic. Els objectius secundaris d’aquest estudi son investigar si aquestes lesions cutànies tenen un valor pronòstic i si a més poden resultar útils en el diagnòstic genètic de la malaltia. Mètode: s’ha estudiat la clínica i la microscòpia de les lesions cutànies de 49 pacients amb NF2. Per analitzar si les lesions cutànies s’associaven a un pitjo pronòstic vam correlacionar la seva presència amb escales de gravetat clínica i genètica. Vam recollir dades sobre la presència o absència de les mateixes, la seva localització, l’edat al diagnòstic de la malaltia, l’edat d’aparició de les lesions cutànies, dades clíniques i microscòpiques d’aquestes lesions, el grau d’afectació sistèmica del pacient i el tipus de mutació genètica responsable de la malaltia. A més, vam realitzar l’anàlisi genètic del material obtingut de 7 lesions cutànies buscant la mutació constitucional responsable de la malaltia. Resultats: Es van analitzar 49 pacients (31 dones [63.3%] i 18 homes [36.7%]), dels quals 33 (67.3%) van presentar lesions cutànies suggestives en la clínica de schwannomes cutanis. En base al seu aspecte clínic, aquests schwannomes es van distribuir de la següent manera: 24 pacients (48%) tenien tumors profunds, 21 (42%) schwannomes en forma de placa i 3 (6%) tumors superficials. En l’estudi histològic de 27 mostres obtingudes de 23 pacients es van observar dos patrons, un en forma de schwannoma clàssic o de tumor híbrid schwannoma-neurofibroma i un altre de schwannoma plexiforme. El primer patró es va observar en 8 tumors profunds, mentre que el patró de schwannoma plexiforme va ser present en 17 lesions tipus placa i en 2 tumors superficials. El 100% de pacients amb lesions tipus placa o tumors superficials identificaven la seva aparició en les primeres 2 dècades de la vida. En la nostra cohort el 100% dels pacients amb lesions tipus placa i amb tumors superficials es trobaven dins els grups de major gravetat fenotípica i el 82.6% d’ells estaven en els 3 grups de major gravetat genètica. A més, en l’anàlisi genètic dels cultius de cèl·lules de Schwann obtinguts de 7 schwannomes en forma de plaques cutànies (100%) es va aconseguir identificar la mutació constitucional responsable de la malaltia en tots ells. Conclusió: Les lesions cutànies, en especial els schwannomes plexiformes, son freqüents en els pacients amb NF2, apareixen en els primers anys de vida i la seva existència s’associa a un pitjor pronòstic. A més, aquestes lesions poden ser útils en el diagnòstic genètic de la malaltia.