La organización política socialista entre la emigración española en la República Federal de Alemania (1960-1982)

Resum

La present tesi doctoral tracta la organització de nuclis socialistes entre l'emigració de l'Estat espanyol a la República Federal d'Alemanya entre els anys 1960 i 1982. Seguint un criteri cronològic i temàtic, s'han articulat un total de vuit capítols. Ocupen un espai preferent en la investigació el Partido Socialista Obrero Español i les Juventudes Socialistas de España, perquè arribaren a organitzar seccions i federacions pròpies en territori germànic. Altres organitzacions socialistes com el Partido Socialista del Interior-Partido Socialista Popular o el Partit dels Socialistes de Catalunya van realitzar anàlisis sobre el fenomen migratori i van incloure referències específiques en els seus programes electorals i resolucions congressuals. En línies generals l'emigració s'entenia com a resultat del sistema polític, social, econòmic i cultural de la dictadura franquista, sobre la qual es va pretendre, sense èxit, mantenir l'aïllament internacional. Es dedica també un espai específic al procés de tornada, a les principals reivindicacions de l'emigració, als debats parlamentaris així com a la participació de figures de l'emigració a la RFA en el procés de transició a l'Estat espanyol. Adquireix rellevància el cas de la publicació Exprés Español, publicada a la RFA entre 1970 i 1977, llurs principals redactors i lectors van ser membres de l'emigració. A més, aquesta publicació va constituir una forma de compromís de la socialdemocràcia alemanya pel que fa a l'emigració espanyola en una època en què les relacions entre el Sozialdemokratische Partei Deutschlands i el PSOE evolucionaren del distanciament al compromís. Complementen la tesi doctoral un conjunt d'annexos cartogràfics, documentals i fotogràfics. Com a conclusió podem afirmar que l'experiència de l'emigració, en un context internacional i en noves coordenades culturals, socials, econòmiques, polítiques i ideològiques experiència, féu possible el coneixement, la normalització, la valoració i l'aprenentatge dels valors democràtics. Per a una part de l'emigració la sortida de l'Estat espanyol comportà la primera pressa de contacte amb la llibertat d'expressió així com la possibilitat de manifestar-se en llibertat, participar en vagues o accedir a mitjans de comunicació lliures. És per això l'emigració és valorada com a element de canvi.