Una herencia de origen italianola recepción del bel canto en los métodos de flauta travesera en Francia durante el siglo XIX

Resum

El present article proposa un estudi de la literatura especialitzada que permeta identificar les principals al·lusions que des de sempre els flautistes han mirat de buscar amb el seu instrument. La novetat que s’aporta és la identificació i l’anàlisi dels mètodes per a flauta i per a cant líric publicats a França durant el segle XIX -conservats com a Dipòsit Legal i dins de les col·leccions patrimonials de la BnF-, la qual cosa permet proposar un estudi en profunditat dels diferents tractaments que en els dits manuals es coneix com a ornamentació virtuosa. L’estudi inèdit dels manuals amb finalitats pedagògiques permet connectar la teoria vocal que els grans mestres de flauta han preconitzat en l’aprenentatge de la pràctica instrumental, especialment a la França del segle XIX. L’estudi de les dades recopilades assenyala al bel canto com a part fonamental de la maquinària pedagògica de la flauta travessera i fomenta l’important desenvolupament del virtuosisme amb aquest instrument en França durant el segle XIX.