Espectralismo visual en los trabajos de Anton Corbijn a partir de las fotografías de Joy Division en la estación de metro de Lancaster Gate, Londres, 1979

  1. Aguirre, Guillermo 1
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

Revista:
BRAC: Barcelona, Research, Art Creation

ISSN: 2014-8992

Any de publicació: 2023

Títol de l'exemplar: February

Volum: 11

Número: 1

Tipus: Article

DOI: 10.17583/BRAC.8463 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: BRAC: Barcelona, Research, Art Creation

Resum

L’obra fotogràfica d’Anton Corbijn afaiçona una estètica saturada de fantasmals clarobscurs. En la seva creació, plantejada per a grups i emblemàtics compositors com Joy Division, Depeche Mode, Nick Cave o Tom Waits, perviu un llegat visual que es remunta als orígens fotogràfics, tot articulant-se, de nou, al bell cor de la contemporaneïtat en l’obra d’artistes tals com Bill Brandt, Miron Zownir o Frank Machalowski, i en harmonia amb allò que ateny l’espectre. En aquestes pàgines, es proposa vincular la semàntica recollida en el seu imaginari visual al concepte d’hauntologia, tal com és plantejat, entre d’altres autors, per Mark Fisher, al seu llibre Ghosts of my life. D’aquesta manera, traçarem el recorregut, a guisa de diàleg entre l’expressió estètica de Corbijn i la de Joy Division, a partir de l’instant d’unes fotografies en què Corbijn va capturar els quatre integrants de la banda a l’estació de metro de Lancaster Gate, a Londres, l’any 1979.

Referències bibliogràfiques

  • Barthes, R. (1990). La cámara lúcida. Nota sobre la fotografía. Paidós.
  • Belting. H. (2021). Faces. Una historia del rostro. Akal.
  • Benjamin, W. (2013). Obra de los pasajes [vol. 1]. Abada.
  • Bieńczyk, M. (2014). Melancolía. De los que la dicha perdieron y no la hallarán más. Acantilado.
  • Conan Doyle, A. (2021). El caso de la fotografía de espíritus. Wunderkammer.
  • Critchley, S. (2020). Apuntes sobre el suicidio. Alpha Decay.
  • Curtis, D. & J. Savage (Eds.) (2014). Ian Curtis. So this is permanence. Joy Division. Lyrics and notebooks. Faber & Faber.
  • Curtis, D. & J. Savage (Eds.) (2015). Ian Curtis. En cuerpo y alma. Malpaso.
  • Derrida, J. (1995). Espectros de Marx. Trotta.
  • Didi-Huberman, G. (2018). La invención de la histeria. Cátedra.
  • Fisher, M. (2019). Los fantasmas de mi vida. Caja negra.
  • Freud, S. (1992). Obras completas. Vol. XVII. Amorrortu.
  • González de Ávila, M. (2011). Escenificar la presencia: O. Welles y F. Kafka. El proceso. ARBOR, Ciencia, Pensamiento y Cultura 187 (748), 401-409. https://doi.org/10.3989/arbor.2011.748n2018
  • Gonzalo Carbó, A. (2016). Blancura no vista. Aurora, 17, 54-66.
  • Savage, J. (2017). England’s Dreaming. Los Sex Pistols y el punk rock. Penguin Random House Grupo Editorial.
  • Savage, J. (2020). Una luz abrasadora, y todo lo demás. Joy Division, la historia oral. Reservoir Books.
  • Sontag, S. (2005). Sobre la fotografía. Alfaguara
Fuente de los datos: Dialnet