Segona República i Guerra civil en el municipi de Vila-seca de Solcina(1931-1939)

Resum

1-Justificació i necessitat de la de present tesi En el moment d’endegar el meu projecte d’investigació, el tractament historiogràfic donat al període de la Segona República i la guerra civil en l’aleshores municipi de Vila-seca de Solcina havia estat molt sintètic, superficial, pobre en les seves fonts, geogràficament parcial, o bé, darrerament, molt ben documentat però monogràfic. L’any 1975, Eduardo Fernández Rey va publicar en la revista Historia y Vida el seu esgarrifós testimoni de la guerra civil viscut a Salou l’abril de 1938. Els records d’aquells luctuosos dies es recullen sota l’encapçalament de “El fusilamiento de Salou o "el sexto sendido" . Fernández fa una petita i personal aportació a la història del municipi vila-secà al narrar l’arribada de tropes republicanes a Salou, com a pas previ a la batalla de l’Ebre, i com els joves reclutes es varen veure immersos en un clima de fèrria disciplina, la qual va conduir sis nois davant un piquet d’execució. A primers d’octubre de 1986 va veure la llum, dins la col·lecció del Diari de Tarragona anomenada La guerra civil a Tarragona (capítol quinzè), un article sota el títol “Revolta i vida quotidiana a Vila-seca durant la guerra”, signat per Salvador Anton i Clavé, fill de Vila-seca, actualment doctor en geografia i vinculat a l’Escola de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili. El treball d’Anton, de només set pàgines d’extensió, ofereix, dins les limitacions imposades per una publicació de tipus periodístic, una visió molt esquemàtica i resumida, però digne, dels principals fets ocorreguts sobretot en el nucli de Vila-seca de Solcina durant la guerra civil. Algunes informacions han estat profitoses per a mi, sobretot un parell d’aportacions fotogràfiques remarcables que han estat incorporades al nostre estudi. Amb tot, es troben a faltar les fonts en les que l’autor s’ha basat per a fer el seu article, segurament això va ser degut, un altre cop, a raons d’economia i agilitat periodístiques. L’obra Pàgines de la història de Vila-seca de Solcina, del també vila-secà i doctor en història Josep Morell Torrademè, va ser publicada l’any 1990, amb una segona edició apareguda el 1998 amb el títol d’Història de Vila-seca. Totes dues dins la col·lecció de monografies locals de l’Agrupació Cultural de Vila-seca. Pel que fa a la Segona República i a la Guerra Civil, les dues edicions del llibre de Morell tracten molt tímida i tangencialment aquests anys, dedicant només nou pàgines en aquest període. El relat es basa en la consulta d’alguns documents dipositats a l’Arxiu Històric Municipal de Vila-seca com ara les actes municipals, el llibre d’actes del comitè antifeixista de Salou, l’apartat de defensa (guerra civil 1936-1939), i també en els articles ja esmentats de Fernández Rey i Salvador Anton. Amb la segregació de la població de Salou del municipi de Vila-seca i Salou, el 30 d’octubre de 1989, la regidoria de cultura del nou consistori va endegar una revista d’història local titulada Estudis de Salou. El seu primer número, de l’any 1996, conté un treball de quinze pàgines de Maite Cirera Saló que, sota l’epígraf de “La guerra civil a Salou” , exposa com varen viure el conflicte els habitants d’aquest nucli, així com els esdeveniments que es varen produir. Les fonts que fa servir Cirera són, en principi, les de sempre: a) fonts de tipus primari: les actes de les sessions de l’Ajuntament de Vila-seca de Solcina, i el llibre d’actes del comitè antifeixista de Salou. b) fonts bibliogràfiques: l’article ja citat de Fernández Rey; la primera edició del llibre de Josep Morell, Pàgines de la història de Vila-seca de Solcina; així com l’article de Salvador Anton i Clavè publicat al Diari de Tarragona. També empra dues obres més, de tipus secundari pel que fa a l’antic municipi de Vila-seca de Solcina. Una de Francisco Javier González Huix, que porta per títol: El puerto y la mar de Tarragona durante la guerra civil ; i la Història del Camp de Tarragona, dirigida per Enric Olivé i Serret . En síntesi, l’article de Maite Cirera aporta informacions a tenir en compte sobre Salou. La lectura del treball sembla denotar que la seva autora ha fet servir altres fonts, com ara les orals, per a confeccionar-lo. Tanmateix, si ha estat així, no les cita. En la mateixa revista, en concret en el recull número 4 publicat l’any 2000, el senyor Esteve Tomàs Ollé desgrana els seus records i vivències sobre el Salou d’antuvi. En aquest volum monogràfic dedicat a ell, Tomàs fa un repàs de diversos aspectes de la vida social, política i religiosa, així com d’aspectes urbanístics, geogràfics i patològics (malària). És, en definitiva, història oral, la qual és molt interessant i que ha estat molt profitosa per al meu treball. Joan Sardiña Alcoberro, també a la publicació Estudis de Salou , ens proporciona un estudi sobre les forces de seguretat (carrabiners i guàrdies civils) ubicades a Salou entre 1891 i 1972. No cal dir que, pel que fa al període que ens interessa, he extret dades que han complementat les que ja posseia. L’any 2007, es publicaven els records del senyor Salvador Durán Martínez, veí de Salou i mecànic de l’aviació republicana durant la Guerra Civil espanyola. Aquestes memòries de guerra es troben en el recull número 6 de la revista Estudis de Salou . Si bé el relat bèl·lic de Durán transcorre fora del nucli de Salou i del terme de Vila-seca de Solcina, dóna informacions sobre l’associacionisme polític i sindical a inicis de la guerra, així com que constata la presència a Salou de tropes sota el comandament de Líster abans d’iniciar-se la batalla de l’Ebre. El doctor en història Jordi Piqué i Padró, en el seu llibre La crisi de la reraguarda , esmenta alguns fets ocorreguts durant la guerra civil en el municipi de Vila-seca de Solcina, així com en d’altres de la comarca del Tarragonès, tot i que l’eix vertebrador i l’objecte del seu exhaustiu estudi és centra en la ciutat de Tarragona. Piqué, pel que fa a Vila-seca de Solcina, es basa principalment, però no únicament, en les actes municipals com a font d’informació. També en alguns documents localitzats a l’Archivo General de la Guerra Civil Española de Salamanca, actualment Centro Documental de la Memoria Histórica. El seu treball és, en primer lloc, de consulta absolutament obligada per a tenir un coneixement pormenoritzat del que va succeir a la ciutat de Tarragona durant la guerra civil. Alhora, per a saber, en línies generals, la casuística de moltes de les poblacions de la comarca del Tarragonès, així com una font per a tenir certes dades interessants sobre Vila-seca de Solcina durant la guerra. Per últim, l’any 2013, l’Agrupació Cultural de Vila-seca ha publicat, dins la col·lecció Recerca número 8, el treball de l’historiador Pedro Otiña Hermoso sobre l’aeròdrom ubicat a la Pineda durant la Guerra Civil espanyola, que porta per títol: El camp d’aviació de la Pineda (Vila-seca, Tarragona) . Obra monogràfica ben treballada, excel·lent, que empra fonts de primera mà, destaca, entre d’altres coses, un annex documental fotogràfic i cartogràfic de l’època obtingut de l’Archivo Histórico del l’Ejército del Aire. També no descuida les fonts orals, hemorogràfiques, arxivístiques i bibliogràfiques. La monografia d’Otiña omple un buit sobre aquest tema que actualment acapara molt l’atenció dels historiadors de la Guerra Civil espanyola. 2-Metodologia i fonts emprades La finalitat d’aquesta obra és l’estudi del període comprès entre 1931 i 1939 en el llavors municipi de Vila-seca de Solcina. Aquest arc temporal és el nucli fonamental d’estudi de la meva tesi doctoral. Tanmateix, aquest marc temporal l’he flexibilitzat quan he considerat que la investigació així ho exigia, de tal manera que he fet alguns salts temporals anteriors a 1931 o posteriors a 1939. Per tant, el títol del treball reflecteix el nucli principal del mateix, però la tesi abasta quelcom més del que en principi s’anuncia. La meva intenció ha estat investigar el període dins els paràmetres del que es coneix per història total. És a dir, abastar tots els àmbits que, d’una manera o altra, varen incidir en la població del municipi; no només fer una història política i, com a molt, també social. Seguint aquesta premissa, el meu treball s’articula en quatre blocs temàtics: marc físic, població, economia, i política i societat. Aquesta introducció, així com les conclusions, annexos documentals i bibliografia, són apartats auxiliars que ajuden a complementar l’estudi. Cadascun dels capítols es presenta relacionat dins el context general espanyol i català del moment, sense escatimar les imprescindibles referències europees del moment. S'ha intentar fer, en tot moment, un exercici d'història comparada. En quant a les fonts emprades per a redactar aquesta obra han estat de diferents tipus, ordenades de major a menor importància, segons l’ús que he fet, són les següents: 1r) Fonts documentals: han estat la base fonamental per a elaborar el treball. En aquest apartat s’inclouen tant els documents escrits, fossin aquests manuscrits, impresos, com redactats a màquina, així com mapes, fotografies o dibuixos. Principalment s’han obtingut en arxius, però també, alguns d’ells, a través de particulars o d’internet. 2n) Fonts hemerogràfiques: obtingudes mitjançant el buidatge de diaris, revistes i butlletins oficials de l’època. Juntament amb les fonts documentals, han estat les més emprades, doncs aporten informacions molt importants i de primera mà, elaborades en el moment de succeir els fets. Això, moltes vegades, dóna al relat un to realista, doncs reflecteix el clima polític, social o econòmic que es vivia aleshores. Ajuden a comprendre la situació del moment estudiat i omplen llacunes que la documentació, a vegades, no ens ofereix o bé la complementa i enriqueix. 3r) Fonts bibliogràfiques: he emprat bibliografia de tipus generalista, o sigui, llibres d’història d’Espanya i de Catalunya que parlessin total o parcialment sobre la “Dictablanda”, la Segona República espanyola, la Guerra Civil i la dictadura franquista, així com memòries redactades per polítics i militars de l’època. També bibliografia específica de diferents àmbits, en la que es troben incloses obres locals o comarcals. 4t) Fonts orals: el període investigat ha permès recopilar el testimoni de persones que varen viure els fets que en aquest treball s’exposen. Dins d’aquest punt, incloc les entrevistes realitzades per d’altres investigadors a persones veïnes del municipi ja desaparegudes i que es conserven a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona. També, alguns relats inèdits o bé publicats de vilasecans, salouencs o d’altres indrets. Les fonts orals han estat una eina de gran ajut pel que fa a omplir buits que no han pogut ser omplerts mitjançant les fonts documentals, hemerogràfiques i bibliogràfiques. Alhora, per a conèixer com els habitants de Vila-seca de Solcina varen viure els fets que es varen produir al llarg d’aquells anys. Què varen sentir, com varen reaccionar davant situacions límit o extraordinàries, la seva vida quotidiana, etc. Coses, totes elles, que generalment no queden reflectides en la documentació. També, a vegades, per a enriquir, complementar o ampliar la informació que ja es posseïa mitjançant les fonts documentals, hemerogràfiques o bibliogràfiques. 5è) Vestigis i construccions bèl·liques: el desaparegut municipi de Vila-seca de Solcina conserva encara restes de la Guerra Civil en bastant bon estat de conservació, tot i la manca d’interès i la incúria en que les tenen les dues administracions locals que es reparteixen actualment l’antic territori vila-secà . Es tracta de búnquers, nius de metralladores, un refugi antiaeri i trams de trinxeres que encara resten dempeus. Són el reflex d’una activitat humana en un moment històric de conflicte. Algunes d’aquestes estructures defensives han estat visitades, realitzant-se reportatges fotogràfics per tal de ser incorporades algunes de les imatges en el treball. Al mateix temps, aquestes troballes han servit per a determinar in situ la dimensió i ubicació de les mateixes, així com el seu anàlisi per a poder efectuar una descripció en la present obra. 3-Conclusions Les conclusions extretes han estat, en alguns aspectes, molt similars a la tònica general imperant catalana i espanyola. D'altres, no ha estat així. Per exemple, els assassinats per motius polítics i religiosos durant la Guerra Civil espanyola varen ser molt minsos i sempre perpetrats per persones alienes al municipi. La proclamació de la Segona República espanyola no va ser feta per Esquerra Republicana de Catalunya, la repressió franquista, tot i produir-se dues penes de mort, no fou ferotge. Una variada i rica multiplicitat d'associacions polítiques, religioses, culturals, recreatives i assistencials durant el període republicà.