La incidencia de los requisitos de especial trascendencia constitucional española y del perjuicio importante europeo en la protección

Resumen

El colapso provocado por el éxito de los recursos ha obligado al legislador español y europeo ha endurecer los requisitos de admisión. A partir de dos criterios indeterminados, el de especial trascendencia constitucional exigido en la Ley Orgánica 6/2007, de 24 de mayo, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional y el de perjuicio importante previsto en el Protocolo nº 14 al Convenio Europeo, ambos tribunales tienen encomendado el objetivo de frenar las demandas y agilizar los procesos de admisión. Las dos jurisdicciones se han centrado durante estos años en concretar los criterios que identificaban los dos requisitos sin que los avances sean determinantes, porque quedan todavía muchos interrogantes por resolver sobre su contenido. La exigencia de justificación de la especial trascendencia constitucional y el amplio margen del Tribunal para inadmitir los recursos por incumplimiento o falta del requisito han supuesto un freno para los recurrentes, provocando un sentimiento de inseguridad jurídica. Tampoco el incidente de nulidad de actuaciones previsto en la Ley, por su deficiente regulación, ha permitido atemperar la repercusión de la objetivación del amparo. Una reforma que ha validado el Tribunal de Estrasburgo, dejando sin protección las vulneraciones de derechos que no trascienda del caso individual. El col·lapse provocat per l’èxit dels recursos ha obligat el legislador espanyol i europeu a endurir-ne els requisits d’ admissió. A partir de dos criteris indeterminats, el d’especial transcendència constitucional exigit a la Llei orgànica 6/2007, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional i el de perjudici important previst en el Protocol núm. 14 al Conveni Europeu, a ambdós tribunals se’ls ha confiat la tasca d’aturar les demandes i d’agilitzar-ne els processos d’admissió. Les dues jurisdiccions s’han centrat durant aquests anys a concretar els criteris que identificaven els dos requisits sense que els avenços siguin determinants, perquè queden encara molts interrogants per resoldre sobre el seu contingut. L’exigència de justificació de l’especial transcendència constitucional i l’ampli marge del Tribunal per a no admetre els recursos per incompliment o manca del requisit han suposat un fre per als recurrents i han provocat un sentiment d’ inseguretat jurídica. Tampoc l’incident de nul·litat d’actuacions previst a la Llei, atesa la seva deficient regulació, ha permès temperar la repercussió de l’objectivació de l’empara. Una reforma que ha validat el Tribunal d’ Estrasburg, tot deixant sense protecció les vulneracions de drets que no transcendeixin del cas individual The collapse resulting from the success of the appeals has meant that Spanish and European lawmakers have had to toughen the requirements for admissibility. Based on two underdetermined criteria, that of particular constitutional transcendence mandated by Organic Law 6/2007 of 24 May, amending the Organic Constitutional Court Act 2/1979 of 3 October, and that of significant disadvantage established in Protocol Number 14 to the European Convention, both courts have been entrusted with the task of curbing actions and speeding up the admission processes. Over the course of these years, the two jurisdictions have focused on specifying the criteria that identified the two requirements, but the advances have not been decisive as there are still many questions that need to be resolved in relation to their content. The requirement to justify special constitutional transcendence and the wide margin of the Court to reject appeals for a breach or absence of the requirement have acted as a discouragement for appellants, resulting in a feeling of legal uncertainty. Because of inadequate regulation, the incident of annulment of proceedings envisaged in the Law has also failed to soften the repercussion of the objectivation of unconstitutionality. This reform has been validated by the Court in Strasbourg, leaving the infringements of rights that do not go beyond the individual case