Acerca de una pedagogía de la existenciala filosofía de la educación y el arte de vivir

  1. Bárcena Orbe, Fernando
Revista:
Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport

ISSN: 1138-3194

Any de publicació: 2006

Número: 19

Pàgines: 245-262

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport

Resum

És possible encara un pensament, i una manera d'escriure filosòficament sobre l'educació, que tingui a veure amb l'experiència del que ens passa, amb la transformació i l'experiència? El propòsit d'aquest article és pensar una filosofia de l'educació com a disciplina que no és merament un exercici teòric acadèmic, sinó un saber que té a veure amb la manera com constituïm una existència singular en constant transformació; com quelcom que té a veure amb el relat del que som o d'allò a que aspirem. Per això, l'autor aborda dues qüestions, amb l'objecte d'apuntar una pedagogia de l'existència (més enllà de tot esteticisme o existencialisme). En primer lloc, un intent de comprensió de la filosofia com a forma de vida -en paral·lel a una reivindicació de la rellevància filosòfica de la infància, com a metàfora del començament- i, en segon terme, una meditació sobre la intimitat del temps educatiu, entès com a una temporalitat poèticament viscuda.

Referències bibliogràfiques

  • P. Sloterdijk, Venir al mundo, venir al lenguaje, Valencia, Pre-Textos, 2006, 19.
  • M. Foucault, El uso de los placeres, Buenos Aires, Siglo XXI Editores, 1984, 12.
  • M. García-Baró, De dolor, la verdad y el bien, Salamanca, Sígueme, 2006, 71.
  • P. Hadot, Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Madrid, Siruela, 2006, 296.
  • G.Colli, Introducción a Nietzsche, Valencia, Pre-Textos, 2000, 33.
  • F. Nietzsche, Schopenhauer educador, Madrid, Biblioteca Nueva, 2001, 30.
  • G. Gusdorf, ¿Para qué los profesores?, Madrid, Edicusa, 1977, 95.
  • R. Safranski, ¿Cuánta verdad necesita el hombre?, Madrid, Lengua de trapo, 2004.
  • F. Nietzsche, Schopenhauer como educador, op. cit., 26.
  • R. M. Rilke, Elegías de Duino, Madrid, Cátedra, 1987.
  • F. Hölderlin, Poesía completa, Barcelona, Ediciones 29, 1984.
  • R. Safranski, ¿Cuánta verdad necesita el hombre?, op. cit., 14.
  • P. Hadot, ¿Qué es la filosofía antigua?, México, Fondo de Cultura Económica, 1998, 13.
  • A. Nehamas, El arte de vivir. Reflexiones socráticas de Platón a Foucault, Valencia, Pre-Textos, 2005.
  • M. Foucault, La hermenéutica del sujeto. Curso en el Collège de France, 1981-1982, México, Fondo de de Cultura Económica, 2002, 28.
  • P. Hadot, Ejercicios espirituales y filosofía antigua, op. cit., 24.
  • J.P. Eckerman, Conversaciones con Goethe, Barcelona, El Acantilado, 2005, 25 de enero de 1830.
  • A. Nehamas, El arte de vivir, op. cit., 25.
  • F. Bárcena, La experiencia reflexiva en educación, Barcelona, Paidós, 2005.
  • R. Safranski, ¿Cuánta verdad necesita el hombre?, op. cit, 14.
  • M. García-Baró, Del dolor, la verdad y el bien, op. cit., 206, 68.
  • Y. Simon, O viajante magnífico, Porto, In-Libris, 2000 (3" ed.), 25.
  • T. Todorov, Les aventuriers de l'absolu. Paris, Robert Laffont, 2006.
  • F. Nietzsche, Genealogía de la moral, Madrid, Edaf, 2000, 11. 24, 346.
  • F. Bárcena, Hannah Arendt: una filosofía de la natalidad, Barcelona, Herder, 2006.
  • M. Zambrano, Filosofía y poesía, México, Fondo de Cultura Económica, 1993, 7.
  • G. Swift, El país del agua, Barcelona, Anagrama, 1998.
  • V. Jankélévitch, La muerte, Valencia, Pre-Textos, 2002.
  • M. G. Llansol, O començo de um livro é precioso, Lisboa, Assírio & Alvim, 2003, 1.
  • G. Swift, El país del agua, op. dt., 60
  • J. L. Pardo, La intimidad, Valencia, Pre-Textos, 1996.
  • P. Hadot, La philosophie comme manière de vivre, París, Albin Michel, 2001.
Fuente de los datos: Dialnet