Alumnado trans. Una oportunidad para el desarrollo de pedagogías feministas en la escuela

  1. Sánchez Sáinz, Mercedes 1
  2. García Medina, Raúl 1
  3. Penna Tosso, Melani 1
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

Revista:
Educar

ISSN: 0211-819X 2014-8801

Any de publicació: 2023

Títol de l'exemplar: Educació i gènere: Experiències des de les pedagogies feministes en el camp de l’educació

Volum: 59

Número: 1

Pàgines: 115-129

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/EDUCAR.1569 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Educar

Resum

Davant de l’escassetat d’investigacions que relacionin el clima escolar amb les taxes d’èxit d’alumnat trans, plantegem la present anàlisi per explorar les trajectòries que segueixen aquests estudiants a l’educació obligatòria i poder identificar aquells factors que puguin contribuir a pal·liar les elevades taxes d’abandonament observades en aquest sector. Per realitzar el treball es va adoptar una metodologia qualitativa de recerca, optant per un disseny no experimental que combinava l’estudi explicatiu de casos amb la triangulació de fonts i dades: d’una banda, informacions obtingudes gràcies a les entrevistes biogràfiques en profunditat realitzades a quatre universitaris i, de l’altra, selecció i desenvolupament d’un grup focal de discussió en un institut d’educació secundària de Madrid. Els resultats evidencien factors educatius favorables, especialment professorat concret que va servir de referent i suport, així com la necessitat de percebre els espais escolars com a segurs. A l’article s’hi confirma la importància que els centres formatius assumeixin la responsabilitat de construir àmbits respectuosos amb les diversitats, especialment en el cas de l’alumnat trans, i s’hi ofereixen recomanacions orientades des d’una pedagogia feminista per aconseguir que les institucions docents siguin llocs inclusius, segurs i empoderadors per a les persones trans.

Referències bibliogràfiques

  • BARÓN, S.; CASCONE, M. y MARTÍNEZ VALLE, C. (2013). Estigma del sistema de género: Aprendizaje de los modelos normativos, bullying y estrategias de resiliencia. Política y Sociedad, 50(3), 837-864. https://doi.org/10.5209/rev_POSO.2013.v50.n3.41971
  • BECOÑA, E. (2006). Resiliencia: Definición, características y utilidad del concepto. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica, 11(3), 125-146. https://doi.org/10.5944/rppc.vol.11.num.3.2006.4024
  • BEJARANO, M. T.; MARTÍNEZ, I. y BLANCO, M. (2019). Coeducar hoy: Reflexiones desde las pedagogías feministas para la despatriarcalización del curriculum. Tendencias Pedagógicas, 34, 37-50. https://doi.org/10.15366/tp2019.34.004
  • BOLÍVAR, A.; SEGOVIA, D. y FERNÁNDEZ, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación. Muralla.
  • CARVAJAL, A. (2018). Transexualidad y transfobia en el sistema educativo. Humanidades, 8(1), 163-193. http://dx.doi.org/10.15517/h.v8i1.31467
  • COLL-PLANAS, G. y RODÓ-ZÁRATE, M. (dirs.) (2018-2021). Miradas poliédricas a la violencia de género: Propuestas para la prevención en los centros de secundaria desde una perspectiva holística e interseccional. Universitat Oberta de Catalunya / RecerCaixa. Ref. 2017ACUP00089.
  • DIVERSITY AND CHILDHOOD (2021). Diversidad e infancia: Cambiando las actitudes sociales hacia la diversidad de género en los niños de toda Europa. Unión Europea.
  • DUVAL, E. (2020). Reina. Caballo de Troya.
  • FOUCAULT, M. (2002). Vigilar y castigar: Nacimiento de la prisión. Siglo XXI Editores.
  • GARCÍA MEDINA, R.; MORENO, I. y SALGUERO, J. M. (2014). Diversidad cultural e inclusión. En J. A. GARCÍA FERNÁNDEZ e I. MORENO HERRERO (Eds.). Escuela, diversidad cultural e inclusión (pp. 103-221). La Catarata.
  • GARCÍA, R.; PENNA, M.; SÁNCHEZ, M.; SALGUERO, J. M. y MORENO, I. (2020). Análisis de los itinerarios de éxito de estudiantes migrantes y estudiantes trans que alcanzaron estudios universitarios, desde una perspectiva educativa inclusiva. Revista Complutense de Educación, 31(2), 207-218. https://doi.org/10.5209/rced.62016
  • GAVILÁN, J. (2016). Infancia y transexualidad. La Catarata.
  • HONNETH, A. (2010). Reconocimiento y menosprecio: Sobre la fundamentación normativa de una teoría social. Katz.
  • HOOKS, b. (2017). El feminismo es para todo el mundo. Traficantes de Sueños.
  • INCLUDE-ED CONSORTIUM (2006-2011). Actuaciones de éxito en las escuelas europeas. Ministerio de Educación.
  • JONES, T.; SMITH, E.; WARD, R.; DIXON, J.; HILLIER, L. y MITCHELL, A. (2016). Experiencias escolares de estudiantes transgénero y de género diverso en Australia. Sex Education, 16(2), 156-171. https://doi.org/10.1080/14681811.2015.1080678
  • KRUEGER, R. (1991). El grupo de discusión. Pirámide.
  • LLENA-BERÑE, A.; AGUD-MORELL, I.; PÁEZ DE LA TORRE, S. y VILA MUMBRÚ, C. (2017). Explorando momentos clave para el empoderamiento de jóvenes a partir de sus relatos. Pedagogía Social: Revista Interuniversitaria, 30, 81-94.
  • MARINE, S. (2017). Changing the frame: Queering access to higher education for trans* students. International Journal of Qualitative Studies in Education, 30(3), 217-233. https://doi.org/10.1080/09518398.2016.1268279
  • MCBRIDE, R. S. (2020). A literature review of the secondary school experiences of trans youth. Journal of LGBT Youth. https://doi.org/10.1080/19361653.2020.1727815
  • MCBRIDE, R. S. y NEARY, A. (2021). Trans and gender diverse youth resisting cisnormativity in school. Gender and Education, 33(8), 1090-1107. https://doi.org/10.1080/09540253.2021.1884201
  • MCGLASHAN, H. y FITZPATRICK, K. (2017). LGBTQ youth activism and school: Challenging sexuality and gender norms. Health Education, 117(5), 485-497. http://dx.doi.org/10.1108/HE-10-2016-0053
  • MISSÉ, M. (2018). A la conquista del cuerpo equivocado. Egales.
  • MORENO, Y. y PENNA, M. (2018). Breve decálogo de ideas para una escuela feminista. Revista Trabajadoras de la Enseñanza, 364, 24-27.
  • MORENO, O. y PUCHE, L. (2013). Transexualidad, adolescencia y educación. Egales.
  • MORIÑA, A. (2017). Investigar con historias de vida: Metodología biográfico-narrativa. Narcea.
  • PENNA, M. y SALGUERO, J. M. (2017). Protocolo de actuación en los centros educativos ante el alumnado trans. Polyphonia. Revista de Educación Inclusiva, 1(1), 95-107. http://revista.celei.cl/index.php/PREI/article/view/226
  • PLATERO, R. (L.) (2012). Intersecciones: Cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Bellaterra.
  • PLATERO, R. (2014). TRANS*exualidades: Acompañamiento, factores de salud y recursos educativos. Bellatera.
  • PICHARDO, J. I.; STÉFANO, M.; FAURE, J.; SAENZ, M. y WILLIAMS, J. (2015). Abrazar la diversidad. Instituto de las Mujeres.
  • PUCHE, L. (2021). Hacia una (co)educación sexual inclusiva: Aportes desde la investigación sobre infancia y juventud trans. Magister, 33, 17-23.
  • SÁNCHEZ, M.; PENNA, M. y ROSA, B. de la (2016). Somos como somos: Deconstruyendo y transformando la escuela. La Catarata.
  • SÁNCHEZ SÁINZ, M. (2019). Pedagogías Queer: ¿Nos arriesgamos a hacer otra educación? Catarata.
  • SENNET, R. (2003). Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad. Anagrama
  • SPADE, D. (2015). Una vida “normal”: Violencia administrativa, políticas trans críticas y los límites del derecho. Edicions Bellaterra.
  • TAYLOR, S. J.; BOGDAN, R. y DEVAULT, M. (2015). Introduction to Qualitative Research Methods: A Guidebook and Resource. Wiley.
  • THOILLIEZ, B. (2019). Vindicación de la escuela como espacio para el desarrollo de experiencias democráticas: Aproximación conceptual a las prácticas morales de reconocimiento y respeto. Educación XX1, 22(1), 295-314. https://doi.org/10.5944/educxx1.21657
  • TORRES, J. (2017). Políticas educativas y construcción de personalidades neoliberales y neocolonialistas. Morata.
  • WE PROJECT (2020-2022). Promoting work-based equality for LGBT+Q+ YOUNG. Unión Europea.